Cercador


Llista categories

D'AMOR. II-Buscant el contacte

Un relat de: Bonhomia

Ara m'apropo a tu
i em gires l'esquena.
No sé el que desitges
ni si per a tu sóc figura esquerpa.

Un dia et canto a l'orella,
t'apartes vermella,
i encara em sento dins el pou
tot i haver posat flors a la galleda.

No em puc permetre esperar,
ja em sento dòcil de tu i no et tinc,
no tinc festa per celebrar,
i em sento molt petit.

Segueixo cantant,
i de lluny sé que m'escoltes...
voldran evadir-me els teus ulls?
o les teves oïdes ignorar el meu cant innoble?

Comentaris

Afegir comentari
  • Ah... tant fa![Ofensiu]
    Bonhomia | 27-12-2011 | Valoració: 10

    Del segon comentari tens tota la raó i així ho faig, però això de la discreció és relatiu entre nosaltres, d'acord? : )

    Estic bé, no et preocupis per això que per món hi ha molt món, i no havia llegit el segon comentari.

    De tota manera, raono com tothom pq estic completament anivellat, perquè em cuido, però l'eufòria natural també existeix, entens, Vicent?

    Fora preocupacions per quatre línies, va, que t'estic súper agraït! I em fa il.lusió!
    Ara acabo d'entendre del tot (potser no del tot, per suposat ) quan em vas dir que jo sabia que la guerra era necessària!

    Gran filòsof, publica un llibre ja, home, Vicent!


    Sergi

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515847 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >