Cercador
Cursa de sacs
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Els sacs són aspres i quan freguen arrosseguen cèl·lules mortes.
Els sacs encara fan olor d'arròs o de cols o de patates.
Els sacs tenen, alguns, cicatrius.
Els sacs apilats, buits, són en una entradeta, al costat d'un test amb una planta crassa que es veu d'una hora lluny que no creix, que sofreix i fote't.
Un gat es pixa en el test i en els sacs i la fortor de pixum felí farà que es vagin a buscar nous sacs.
Ara els posen sobre una taula d'un cafè amb terrassa, amb permís previ.
Arriben un grapat de turistes assabentats amb eines de recordatori.
Els nens i nenes del poble escarransit s'apleguen.
Un actor local que va sortir a la tele en un anunci de dentrifici és l'entès presentador-animador amb veu que no sap emetre les erres si no és a la francesa.
La innocència il·lusionada dels infants els obre ulls com taronges, mig cos dins el sac, mans agafades on fina i cames a punt per saltar quan el cervell ho ordeni i ha de ser eficient.
Desde l'entradeta de la casa més rònega (aquella entradeta) una vídua de fa tres dècades aguanta una safata amb magdalenes que ha estat fent durant tot el matí. Somriu, canosa i elegant amb arnes.
El borratxo del poble se la mira i beurà més, avui que l'ha vista.
Pares i mares, avis i àvies, oncles i tietes, estrangeram...tothom pendent de la cursa de sacs, única distracció de mitja tarda xafogosa de Festa Major.
A l'actor no li funciona el micro...s'enrabia i se li arruga el front...massa suor que cal que un clínex absorveixi i es gira discretament.
Esperen el cop de veu impactant com un tret. I l'actor...no sap com...com? S'ha quedat afònic?
- Preparats? En posició? A la de tres: un, dos...i tres! Ja!
L'ebri ha repetit, ben dret, eufòric, amb veu que trona, el que any rere any va sentir. No oblida les curses en què va participar...ni com deixava que la futura vídua guanyés!
Els sacs encara fan olor d'arròs o de cols o de patates.
Els sacs tenen, alguns, cicatrius.
Els sacs apilats, buits, són en una entradeta, al costat d'un test amb una planta crassa que es veu d'una hora lluny que no creix, que sofreix i fote't.
Un gat es pixa en el test i en els sacs i la fortor de pixum felí farà que es vagin a buscar nous sacs.
Ara els posen sobre una taula d'un cafè amb terrassa, amb permís previ.
Arriben un grapat de turistes assabentats amb eines de recordatori.
Els nens i nenes del poble escarransit s'apleguen.
Un actor local que va sortir a la tele en un anunci de dentrifici és l'entès presentador-animador amb veu que no sap emetre les erres si no és a la francesa.
La innocència il·lusionada dels infants els obre ulls com taronges, mig cos dins el sac, mans agafades on fina i cames a punt per saltar quan el cervell ho ordeni i ha de ser eficient.
Desde l'entradeta de la casa més rònega (aquella entradeta) una vídua de fa tres dècades aguanta una safata amb magdalenes que ha estat fent durant tot el matí. Somriu, canosa i elegant amb arnes.
El borratxo del poble se la mira i beurà més, avui que l'ha vista.
Pares i mares, avis i àvies, oncles i tietes, estrangeram...tothom pendent de la cursa de sacs, única distracció de mitja tarda xafogosa de Festa Major.
A l'actor no li funciona el micro...s'enrabia i se li arruga el front...massa suor que cal que un clínex absorveixi i es gira discretament.
Esperen el cop de veu impactant com un tret. I l'actor...no sap com...com? S'ha quedat afònic?
- Preparats? En posició? A la de tres: un, dos...i tres! Ja!
L'ebri ha repetit, ben dret, eufòric, amb veu que trona, el que any rere any va sentir. No oblida les curses en què va participar...ni com deixava que la futura vídua guanyés!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436524 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com