Cercador
Crits al mar
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Pentinada amb trenes.
De dimecres a dilluns.
La bicicleta, rovellada, companya, grinyolaire, de cistell foradat i tort i amb un tros perdut de parafang. Carregada de radis presoners en rodes marejadores com els tambors de les rentadores.
Cap a mar.
Perquè hi ha hores en què no hi ha ningú.
Ningú visible.
Hi arribes i el camí de fustes malmès pel pas del temps és una línea directa.
Crides rebentant i crides amb el pit obert.
Són crits amb les vocals necessàries, allargassades, repetides.
Crits que et tiben: taps de cava, taps de suro que surin mar enllà!
On no xoquen amb res, sinó l'horitzó.
Després ve el somriure i/o el plor.
L'asseure't en la sorra.
El mirar núvols, el triar pedres i vidres arrodonits i salats.
El vagarejar pel trencall.
I així pots continuar fent vida.
Trepitjant, per exemple, a la cuina, ombres d'aixeta múrria.
Saludant el general Samuel Pomes Agres, altiu en una teulada.
Amb la convicció que el vers d'Enric Casasses
"la vida se sent borda si no hi ha quelcom que la desborda"
és la fòrmula dels exemples que, almenys jo, atrec i trec.
Un gos només borda.
Un gat, descarat, fa la seva pel terrat.
Aventures de pinces de la roba, saltamartins, papallones i un esquirol.
Peripècies d'una òliba blanca i una serp de mitjons de colors.
Són llavors que planto al cor d'un nen de vuit anys.
Li implanto petits desbordaments perquè no hagi de cridar massa al mar.
De dimecres a dilluns.
La bicicleta, rovellada, companya, grinyolaire, de cistell foradat i tort i amb un tros perdut de parafang. Carregada de radis presoners en rodes marejadores com els tambors de les rentadores.
Cap a mar.
Perquè hi ha hores en què no hi ha ningú.
Ningú visible.
Hi arribes i el camí de fustes malmès pel pas del temps és una línea directa.
Crides rebentant i crides amb el pit obert.
Són crits amb les vocals necessàries, allargassades, repetides.
Crits que et tiben: taps de cava, taps de suro que surin mar enllà!
On no xoquen amb res, sinó l'horitzó.
Després ve el somriure i/o el plor.
L'asseure't en la sorra.
El mirar núvols, el triar pedres i vidres arrodonits i salats.
El vagarejar pel trencall.
I així pots continuar fent vida.
Trepitjant, per exemple, a la cuina, ombres d'aixeta múrria.
Saludant el general Samuel Pomes Agres, altiu en una teulada.
Amb la convicció que el vers d'Enric Casasses
"la vida se sent borda si no hi ha quelcom que la desborda"
és la fòrmula dels exemples que, almenys jo, atrec i trec.
Un gos només borda.
Un gat, descarat, fa la seva pel terrat.
Aventures de pinces de la roba, saltamartins, papallones i un esquirol.
Peripècies d'una òliba blanca i una serp de mitjons de colors.
Són llavors que planto al cor d'un nen de vuit anys.
Li implanto petits desbordaments perquè no hagi de cridar massa al mar.
Comentaris
-
és una gran...[Ofensiu]joandemataro | 21-02-2012 | Valoració: 10
companya la mar, sap escoltar i t'hi pots desfogar
bon relat mena, gràcies per compartir a RC
fins aviat, una abraçada
joan
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com