Crítiques encreuades

Brrrr… quin fred coi! No sé com se'ls ocorre posar l'aire condicionat tan alt... aquí fa fred... em fa recordar bastant aquell fred de l'hivern de Barcelona,amb aquella humitat que et gela els ossos i que per molt que t'abriguis no aconsegueixes entrar en calor.
A veure en quina butaca m'assec... al darrere de tot no, sempre hi ha aquells nanos tan mal educats que només molesten... prop de les parets tampoc, sempre hi ha els enamorats; prefereixo donar-los una mica d'intimitat, a mi tampoc no m'agrada que em mirin de ben a prop quan hi sóc amb la Marta...millor vaig al davant de tot... és una mica incòmode però almenys no m'arrisco a que els típics adolescents esbojarrats que arriben tard em molestin si s'asseuen prop meu...


-Jajaja! Mireu aquell paio d'allà baix! Ha entrat i no s'ha mogut d'allà encara! Es deu haver petrificat amb el fred que fa aquí.-Diu en Pere
-Sí, a veure si tenim sort i s'asseu a prop, que si la pel·lícula és dolenta almenys podrem tirar-li crispetes...-Li contesta en David
-Ei! Mireu qui entra ara! Una parelleta! Quin fàstic: sempre tocant-se en un racó a les fosques, són tan cursis quan s'enamoren... Espero no enamorar-me mai...


-On vols seure "cari"?
-Ai, no se, on tu vulguis princesa.
-I que et sembla allà al costat de la paret?-Li diu ella amb la intenció que ell capti les seves intencions. Aquell dia s'havia posat faldilles, una peça de roba que odiava bastant, però que esperava que fossin el detonant del seu xicot, un noi bastant tímid.
-Vale.

Al cap de poc més de mitja hora ell s'atrevirà a fer-li un petó al coll. A partir d'aquí perdran de vista la pel·lícula per a dedicar-se exclusivament a la passió dual que els embriagarà.


-Tan anuncis ja em comencen a "rallar" tio!- Diu un adolescent de la fila tretze mentre palpa la butaca del costat buscant les crispetes que hi havia deixat.
-I tant... ei, mira aquell tio, sembla "tontu" allà al mig quiet.
-Hi ha gent que està com una cabra.
-No creus que som massa amunt? Els "enanos" de l'ultima fila tenen molta punteria, recorda l'últim dia que vam venir aquí...
-Osti, si tio, millor anem una mica més avall... i amb una mica de sort la parella d'allà la dreta farà el seu propi espectacle, jejej
-Jajaja