Costa da Morte

Un relat de: cescarnau

Vaixells jubilats foscos com la nit
portaven avisos al mar.
Carregats de líquids negres
de misèria pels miserables
d'accions per la borsa de pudor.
Que s'abocaren a la costa de la mort negre.

Vaixells sense raó, colpejaren la costa
Da morte.
I ells caçaven, i ells badaven,
I ells arruinaven les famílies
i la natura, mentre caçaven
o mentre badaven pels despatxos,
o mentre putejaven, qui sap,
o es grataven els collons.

Sense canviar el to digueren
¡Ha estat un accident!
No hi hem pogut fer mes.

El guerxo coix de l'escopeta
Líquida mirada d'assassí
Més viu que la seva mortalla
més bord que un mercenari
aquell no es va esquitxar de petroli.
Mai s'ha salpicat de res.
Li han fugit de la memòria
Les seves morts d'assassí a sou.
de mafiós amb el padrino mort
d'escòria i relíquia viva.

Però si els peixos
Però si el mar i la costa
Però si la gent de bona fé
Que ajudaven a netejar
Allò que no es podia olorar.


Comentaris

  • Una bona reflexió[Ofensiu]
    Rafael Soteras i Roca | 20-02-2005 | Valoració: 8

    Una manera d'escriure és fixar-se en l'actualitat. Ahir les costes de Galícia, avui el Carmel... demà, ja veurem. Una altra qüestió és que les reflexions no siguin encertades. De tota manera et felicito perquè no sempre s'ha de parlar de sexe... i en aquest cas, certament, m'ha agradat. Felicitats!

l´Autor

Foto de perfil de cescarnau

cescarnau

127 Relats

179 Comentaris

124490 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.

El meu correu és:
glofran1@telefonica.net