Cossos de nit

Desperto a trenc d'alba, tot just quan el sol es deixa veure.
Ja se senten els primers ocells, els més matiners.
Puc notar la frescor de la matinada per tota la meva pell, per tot el meu cos nu.
Veig com la brisa suau del matí fa moure la cortina de la finestra.
Et trobo al meu costat, també completament nu.
T'acaricio i noto com tens la pell freda, potser és la suor que embolcalla el teu cos després d'haver estimat.
Ens hem entregat l'un a l'altre.
Primer han sigut les mirades, després alguna carícia atrevida, i tot seguit els petons els que han encès el foc.
Tot era lent, tranquil, però amb aquella pressa de quan vols que alguna cosa succeeixi.
A poc a poc ens hem tret la roba, l'un a l'altre, mentre ens miràvem als ulls, on hi veiem el desig i les ganes de tenir-nos.
La sensació de tremolor a tot el cos mentre ens petonejàvem, notant les carícies per tot el cos.
Cada cop més accelerats, més apassionats, notant intensament el plaer per cada racó.
Notàvem el nostre cos enganxat a l'altre,
volíem convertir-lo part del nostre, que tot fos un. Per sempre.
Hem fet l'amor. L'un a l'altre. Els dos a la vegada.
Hem notat la passió, mentre ens tocàvem, mentre ens petonejàvem cada racó del cos, mentre les carícies semblava que no volien acabar-se, mentre un formava part de l'altre.
I així fins acabar esgotats, ens hem quedat immòbils. Encara amb aquella excitació de notar els dos cossos despullats, un enganxat a l'altre, amarats de suor.
Després ens hem adormit, plens de suor, plens d'amor.
I desperto a trenc d'alba.