CORBERA DE LLOBREGAT. ON LA PEDRA PARLA

El topònim Corbera lluny de l'afirmació reduccionista de la pàgina web de l'ajuntament, és objecte encara de discussió per part dels científics de la llengua, així tenim :

Del llatí; CORVARIA " niu de corbs, o lloc on habiten els corbs" ; CURVARIA " roca o muntanya corbada"; CURVUS "sinuós", no podem descartar un curs en ziga-zaga del Llobregat en aquella època.
De l'ibèric; KARB, variant de KAL, " pedra o muntanya"
De l'àrab; AL-QARW " l'abeurador"; QURB, " veí, proper "

Les imatges recollides pel Josep Salvany i Blanch l'any 1.919, recolzen l'origen ibèric, KARB, que recollirien posteriorment els romans com CURVARIA.

Els corbs fan bonic a l'escut de la Vila.

Algunes dades històriques del lloc :

El terme de Corbaria és documentat el 992 entre les afrontacions del castell de Cervelló. El 998 s'esmenta un alou que fou del difunt Dacconi de Corbera. El 1019, en la delimitació d'una terra a Sant Cugat, s'esmenta que pertany a Guitard de Corbera. Aquest seguit de notícies i el fet de l'estratègia del lloc suggereixen que el castell de Corbera ja devia existir al segle X; no és documentat, però, fins el 1032, quan el levita Guillem de Mediona, fill de Sisemund d'Oló, pel seu testament llega a la seva filla Quíxol les dues terceres parts que posseeix del castell de Corbera. El castell, doncs, pertangué als successors d'aquest personatge que repoblà les contrades d'Anoia per encàrrec del bisbe de Vic i que morí en lluita contra els sarraïns. Els descendents dels senyors de Corbera posseïren al segle XIV el castell del Far o de Llinars i el castell de Púbol. Fins a la segona meitat del segle XVII el lloc de Corbera estigué en possessió dels Corbera i aleshores pervingué a la família dels Móra, ciutadans honrats de Barcelona. A la fi de segle era senyor del castell Josep de Móra i de Solanell. És considerat com a primer baró de Corbera Manuel d'Antic i de Móra, mort el 1796, perquè obtingué del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne. Per herència familiar, passà seguidament als Ramon, que seguiren en la possessió del títol fins el 1948, en què morí Pau Joan de Ramon, darrer baró de Corbera.

Bé que la parròquia de Corbera devia existir d'antic, les primeres notícies conegudes són del 1295, quan hi fou bastit un altar per Marimon de Plegamans, pare de Romeu de Corbera, que fou el primer dels Corbera pròpiament dits. En canvi, és documentat el 1068 el priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera (actualment dins el terme municipal de Cervelló, però dependent eclesiàsticament de la parròquia de Santa Maria de Corbera ), quan ja posseïa un territori en domini alodial.

L'església parroquial de Santa Maria de Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l'església s'hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII)

Hi ha més Corbera per viure, esperem tornar properament.

© Antonio Mora Vergés