Cor de cirera

Un relat de: rosaenlamar

Cor de cirera,
Ametlla verda,
Gorja fosca, pou de la llum,
No pas per sempre.

Doneu-li arbres fruiters
A la nena valenta,
De la nit passada, cada dia,
Acompleix els somnis.

Pell contra pell, entre dos regnes
Cap diferència,
S'engronxa i juga
La terra calenta.

Crueltat tant a prop dels marges,
Germana que jaus i esperes,
L'olivera entoma el vent cara als turons,
Cara als turons eleva càntics de fang i pedra.

Les bardisses t'esgarrinxen les cames,
La pell en les espines,
Quedeu-vos-ho palets i floretes,
I una gota de sang també,

Guardeu-ho ben endins el temps que calgui,
Tresor que colpegi la molsa i els marges
I el solitari i la llàgrima,
Vent que arravata pels ponts i escomet la fortalesa.

Sembrar-nos, abismar-nos, morir en el camí.

Cor de cirera,
Ametlla verda,
Gorja fosca, pou de la llum,
No pas per sempre.


FI

Comentaris

  • de la terra[Ofensiu]
    Lola | 17-05-2011

    Intenses paraules parlen d' un tresor que cal guardat ben amagat.

l´Autor

rosaenlamar

3 Relats

1 Comentaris

2874 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00