CONVERSA AMB EL MEU JO

Un relat de: annah

-Ja era hora, noia! Com és que feia tan de temps que no parlàvem?
-Doncs... no ho sé.... Però no em fotis la bronca tu, ara!
-Però, que no saps que per poder viure feliç i estimar, has d'estimar-te i conèixer-te?
-Sé, però fa por conèixer-se a fons. Tinc por de descobrir que no sóc com vull ser o aparento ser. I... buf!
-Tranquil·la. No et posis així. Has d'aprendre a escoltar més, perquè ho fas molt poc. I, sempre vas a la teva guiant-te per les teves obligacions exteriors. I a mi, la teva ànima, els teus sentiments, la teva guia... no em fas massa cas, per no dir...
-Sí, si tens raó...
-Bé! El què ha passat ha passat. Anem per feina! Per una vegada que m'escoltes... La por has dit oi?
-Sí.
-És normal, però encara que tinguis por a no ser com esperes ser, has de conèixer-te i només així podràs canviar el què no vols ser. Perquè mai és tard per canviar. Pensa que tu ets un món i a la vegada ets l'aventurer que vol conèixer a fons aquesta terra nova. Has de tenir empenta per descobrir aquest món màgic que amagues.

Comentaris

  • Conversa...[Ofensiu]
    solarin | 24-09-2005 | Valoració: 9

    ...amb la consciència d'un/a mateix/a, el nostre jo que, a vegades, queda oblidat per la vida que portem... per aquest món que ens demanana tant...
    Sincer i íntim. Preciós ^^

  • un relat...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    senzill, suau, humà...
    una conversa sincera i esperançadora...
    un diàleg amb un mateix...
    Crec que és molt positiu de tant en tant, parar el temps, la feina, el muntatge vital i... pensar, reflexionar i... obrir nous camins i fer canvis...
    Un relat positiu que entra i et tranquil·litza al saber que mai és tard per emprendre nous viratges en el caminar de la vida...
    i no passa res si no som com voldríem ser, perquè no depèn només de nosaltres sinó de les circumstàncies i del món que ens volteja...
    un petó i una abraçada, batxillera!!! ja ja

  • Llibre | 23-09-2005

    És una conversa breu, però interessant, on toques un tema força important, diria jo: la pròpia acceptació.

    I m'ha agradat una frase, un plantejament concret d'aquest JO:

    Pensa que tu ets un món i a la vegada ets l'aventurer que vol conèixer a fons aquesta terra nova.

    Una bona metàfora.

    LLIBRE