Contraportada

En un costat del centre de l'atrapasomnis d'una bella ciutat em trobava. Perdut en l'adolescència estic com qualsevol altre, cercant un perquè qualsevol, no importa quin exactament, sinó tant sols tenir una resposta de si seguir.
Procuro canviar, adaptar-me, però ara ja sé que no hi ha solució; el codi de la felicitat (tranquil·litat, calma, satisfacció,... de fet sinònims en el fons) no existeix més enllà de la ment d'un mateix, i això sí que és segur (potser no tant com que dos més dos són quatre, ja que es tracta d'una invenció humana i aleshores tan perfecta o imperfecta com es vulgui). No es necessita pensar més del just i necessari per a complir les funcions bàsiques: menjar, dormir, reproduir-se, respirar i tenir diners per tal de poder-ho fer amb uns mínims.