Conte de Nadal o de Reis (Capítol 1 de 2)

Seria contes d'aquells de la vora del foc, en aquelles llargues nits d'hivern, i que explicaven tan be les nostres àvies. Per Ferran de Montagut.

Començarem dient...
Era en una cabana perduda allà en la muntanya, en ella hi vivien, una àvia una nena i els peres. Eren molt pobres, tant pobres, que suposo que com ells no ni havien gaires en el mon, ni llum tenien, ni sabien que existia. Els pares cuitaven de les vaques en tenien dues i tot el dia treballaven al camp des del alba fins que es feia fosc.
Cada dia pel matí s'aixecaven agafaven les vaques i anaven a pastorejar al bosc, lluny de la cabana, era també allí on tenien la terra que treballaven, a la cabana sols dons hi quedava la velleta i la nena que era molt petita per ajudar encara. Feia companyia a son àvia, mentre l'àvia filava o feia les labors de la cabana, que això si era molt neta i cuinava el poc menjar que tenien. La velleta quasi no hi veia, tenia els ulls cremats de la llum de les atorxes, i clar també de vella que era.
La nena, no tenia amigues estava tot el San dia prop de son àvia i mirava amb ulls de tristor, no sabia el que era una joguina i jugava em un tros de drap que l'àvia li havia donat forma de nina, feta dels trossos dels filats que sobraven; axis passava tot lo dia, fins que a la vesprada arribaven els seus pares cansats de caminar i treballar tot el dia, i poc o res li deien a la seva filla. Menjaven lo que l'àvia els hi havia preparat que era poca cosa, llavors desprès de menjar ja una mica descansats jugaven amb la nena i desprès anaven a tancar el bestiar.
Com que no tenien res mes per entretenir-se, anaven al llit per descansar de la dura jornada de cada dia; per tornar-se a llevar al alba i marxar com cada dia el mateix, això sempre dia rera dia, no hi havia dies festius sempre eren igual, a la nena tampoc li podien donar estudis dons el poble era molt lluny i tampoc tenia escola.La nena sempre cada dia estava mes trista, quasi no deia res, semblava simpàtica i també era maca.
Però, heus aquí que un dia, va arribar a aquella trista cabana, un home mol vell, molt vell, tan vell que semblava que tenia mols i mols anys al damunt i va trucar a la porta, el varen obrir amb por dons com sempre en ella sol hi havia la vella i la nena, una vegada oberta la porta li va preguntar l'àvia que es el que desitjava.
Ell, li va demanar acolliment, menjar i un reco per tal d'escalfar-se. Ja que s'havia perdut en aquell immens bosc. L'àvia se el va mirar de cap a peus i l'observà una estona. Després de pensar-ho el va fer passar, i pensà que encara que fossin tan pobres no el podia deixar afora al ras a aquell vell tan vell i va creure que amb ell devien de compartir el poc que tenien. El vell va entrar a la pobre cabana i s'assenta prop de la llar que cremava amb uns troncs que feia goig amb aquella nit tan freda. La nena poc desprès de que el vell havia menjat alguns rosegons i un plat de sopa calenta, la nena que l'havia observat tota l'estona des d'un lloc apartat, se hi va anar acostant i molt joiosa de tenir un hoste tan diferent de les persones que coneixia, com eren els pares i l'àvia, saltava d'al-legria i d'un sal li va pujar a la falda; li estirava la seva barba blanca com la neu que hi havia fora, era tan blanca, el pare no en tenia d'allò, ell el seu pare no portava pels a la barba.
El vell també semblava content. El vell semblava estranger i de vegades tot i fentse entendre parlava una axtranya llengua, i a dures penes unes poques paraules em Català de Girona.
A la nena aquells estranys mots li feien molta gràcia i repetia algunes paraules que ell furfullaba mentre ella amb la seva blanca barba jugava.
El vell deia a l'àvia que venia de molt lluny i que anava també molt lluny i que pel camí se li havia mort el cavall que el montava, i que no sabia com fer-ho per arribar allà on es dirigia, ja que segons ell era molt lluny.
Fi del primer capítol.
Autor: Ferran de Montagut , es Ferran Mujal i Naspleda, escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" avui dia 5 de Febrer del 2003, comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona).

Notes: Qualsevol semblança amb altre conta o narració es una casualitat, dons aquest sols ha sortit de la meva ment, no li donin mes voltes no hi ha cap mes explicació. L'Autor. Ferran de Montagut

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com ferran_naspleda@hispavista.com