Podré un jorn deixar-te (Poema)

Un relat de: Ferran de Montagut

PODRÉ UN JORN DEIXAR-TE




Podré algun jorn allunyar-me de tu?,
treure de dins meu aqueixos diables
que des de dins mon ànima a tu hem porten
com Faust, algun jorn jo podré fer-ho.

Que son molt dins del meu ésser,
que en ell se enganxen sens sortida possible
que salvatgement em castiguen
ja que sols a tu em vaig condemnar.

Recordo quant et vengué mon ànima,
des de llavors res hem falta, res demano però
ara estic caient dins dels teus braços,
indefens, sens poder retornat a ser el que era.

Diables m'acorralen els noto dins meu
jo noto que cada volta no soc ja jo
i com una fera ferida fora de la meva
consciència, somrients, allí hem deixen.

I sento el teu alè diable major
tocar ma pell nua, per dins i per fora
sento la teva imatge a reu on vagi,
i hem dona una estranya sensació.

Veig la teva imatge dins del meu cap,
entrant dins de mos ànima,
profundament i fent fugir de mi
tota forma de vida els mortal i amics.

Que ja no me en queden, la meva debilitat
em dona temor, per què deixes anar tots els meus
diables que tenen morada dins meu
fent de mi un ésser infidel, con un ànima en pena.

Fuig de mi, donem ma llibertat,
deixa que torni a gaudir de la misèria,
que pugui tornar a tenir amics i ser feliç
oh!, t'ho imploro diable marxa ven lluny de mi.


Donem ma llibertat, vull tornar amb Déu,
vull ser el de sempre, marxa de mon ànima,
no vull mes diners, vull estimar a mon Déu
no vull ser mes teu vull ser el que fora, pobre i Feliç.

Autor:
En Ferran de Montagut, escrita avui 6 de Maig del 2004, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
E-mail: demontagut@yahoo.es etc.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)