Marit estimat (Poema)

Un relat de: Ferran de Montagut

MARIT ESTIMAT

Ja no hi ets marit estimat
i quin gran buit, has deixat
t'adorarà sempre
la teva dona Karina.

T'estimarem sempre tots i
la resta de gents que et coneixien
tal com eres, en vida gran home.
Oh! , estimat marit on ets ara?

Autor:
Ferran de Montagut, Escrita avui dia 30 Març 2007, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: ferran_de_montagut@hotmail.com

Comentaris

  • a tu... en homenatge[Ofensiu]
    Marc Freixas | 13-04-2010 | Valoració: 10

    et recordarem sempre
    i mai deixarem de llegir-te ferran

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Està bastant bé. Llàstima que curt...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-06-2008 | Valoració: 8

    Està bastant bé el poema, i m'agrada el sentiment que expressa... Llàstima que és bastant curt, m'hauria agradat més longitud, sobretot perquè m'ho he passat bé per lo poc que durava... Però vaja: si el poema original era així, s'ha de respectar, i tant.

    Gràcies per passar-nos aquesta joia literària, Ferran de Montagut. Ens veiem!!

  • Un poema...[Ofensiu]
    Nurithy | 23-05-2008 | Valoració: 10

    curiosament adequat per a ser l'últim que vares penjar a relats en català.

  • A Ferran de Montagut - In memoriam[Ofensiu]
    llamp! | 26-04-2008 | Valoració: 10

    Estimat Ferran,

    Se'm posa la pell de gallina en veure't en aquesta foto. I pensar que et vaig arribar a conèixer personalment! Ara, em consta que ens has deixat i em dol, però alhora estic orgullós d'haver-te conegut i saber que tenies moltíssims relats o poemes en aquesta web tant estimada per tota la comunitat de relataires.

    Avui, tot just avui he sabut qui va ser Ferran de Montagut. I ho celebraré amb cava si cal! Ferran, tu vas conèixer a la meva sogra (divorciada) en un xat, de jubilats, crec. Arrel d'això ens vas convidar a casa teva, a Montagut (Alta Garrotxa). Jo, la meva dona i la meva sogra vam enfilar cap a aquell entorn, he de dir que preciós. No ens coneixíem el camí, no teníem el GPS encara, així que amb els mapes a la mà i molt bones intencions ens vàrem dirigir cap a Olot primer. D'això fa 3 o 4 anys, no recordo la data exacta, ni l'època en la que estàvem. Doncs, com anava dient, Vàrem prendre la C-17 cap a Ripoll, un cop a Ripoll ens vàrem perdre, no trobàvem el camí per anar cap a Sant Joan de les Abadesses, la Vall de Bianya, els túnels i tot això. Així que vàrem veure una carretera que anava cap a un poble que es deia Vallfogona i que també duia a Olot. La carretera era sinuosament curvilínia, així és que ens vàrem prémer bé els cinturons. Després del mareig, arribàvem a Olot, a la zona del Museu de Geologia (o dels volcans, és igual) i allà et vàrem trobar. Ens vas guiar fins a Montagut. Un cop allà, ens vas mostrar la teva casa, quina casa! Maquíssima i feta a la teva mida! No ens vàrem entretenir, així que la dona i jo vàrem marxar cap a Camprodon i Setcases, on feia temps que no hi anava, em feia il.lusió. Vosaltres, tu i la meva sogra, us vau espavilar per anar de restaurant. Mentre nosaltres anàvem a fer un cafetet a Setcases i una copeta de ratafia. Em va agradar tant aquella ratafia, que quan vàrem a sortir a passejar per Setcases vaig parar en una botigueta i vaig comprar-ne. Aquesta ratafia que fan a Olot és de la marca "Russet", me'n vaig endur 2 ampolles. Encara, avui, quan em deixo caure per Olot, compro la ratafia "Russet", encara que sigui al CARREFOUR. Perquè és dolceta i passa molt bé. Ara mateix, en tinc a casa. La recomano amb fervor a qui no l'hagi tastat. Havent dinat cada "parella" pel seu compte ens retrobàvem a Montagut, a la teva caseta. Aquella tarda va ser molt amena i distreta. Ens vas ensenyar vídeos cibernètics futuristes d'astronautes que volaven per tot el sistema solar, etc. Vaig quedar al.lucinat del material informàtic que tenies. Varem conversar, uns i altres, sobre les nostres vides i famílies, va ser, fins que es va enfosquir, un dia per recordar.

    I fins avui no sabia que eres un dels autors més prolífics de la web de relats en català! És per autoflagelar-se i dir: "Perquè no m'avisàveu de qui era en Ferran?". Sí, Ferran, ara t'he trobat, ara sé qui eres, ara investigaré la teva obra, malgrat ja no hi siguis. Ferran, et recordaré com aquell home inquiet, imaginatiu, desbordant com eres.

    Sento pena perquè vares morir, em consta que l'Abril del 2007. Però ara estàs amb els àngels, i segur que et cuiden bé, perquè eres un home de família, un home trempat i de gran originalitat. Estic en deute amb tu, perquè tot i publicar en aquesta web, cadascú pel seu compte, sense coincidir mai, ni per casualitat, ara et trobo, et retrobo i et llegiré per satisfer el buit d'aquesta pena que duc a dins per no haver-te reconegut entre els relataires. Tú tampoc em vas reconèixer, però no t'ho retrec. Quina culpa en tenim els dos de no haver coincidit només que un dia. Aquell dia en què ens vàrem conèixer, a Montagut, i a casa teva. El meu més sentit condol a tota la seva família.

    Adeu Ferran!

  • Discrepo, Hipocrates.[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-02-2008 | Valoració: 10

    Hipòcrates, evidentment entendràs que et critiqui, perquè t'ho mereixes. I és que has enfocat malament la crítica, i per acabar-ho d'adobar has comès un error encara més gran.
    T'ho diré de la següent manera:
    Criticar a algú sense aportar elements que justifiquin la crítica és de ineptes.
    Si hi sumem el fet que aquesta persona ja no et pot tornar la contesta ni defensar la seva postura, aleshores et converteixes en un covard.
    El concepte de qualitat literària és relatiu i si a mi em diuen que triï entre la qualitat i la quantitat, especialment pel que fa a l'escriptura en català en una pàgina com aquesta, evidentment em quedo amb la quantitat.
    Criticar la qualitat narrativa a una persona a qui simplement li agrada escriure çés, senzillament, presumptuós.
    Per últim, no he llegit res teu, deu ser pel teu nick que pretén ser humorístic o atraient o intel·lectual i en realitat no has aconseguit cap de les tres coses.
    Ets, realment, un hipòcrita, i la gent hipòcrita no sap ser conseqüent amb les seves accions.

    T'aconsello que no segueixis cagant-la d'aquesta manera.

  • adéu company[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 12-01-2008

    ho lamento de veritat.
    havíem intercanviat opinions i correus
    eres un gran poeta.


    (hipocarates, tan de bo haguessis rebentat)

  • Benvolgut Ferran[Ofensiu]
    hipocrates | 03-07-2007

    algú dirà que és de mal gust. Però la veritat és que els teus poemes no eren gaire bons. És més, alguns eren rematadament dolents. Per respecte en vida no t'ho vam dir mai.
    Per respecte en mort, no t'ho podem seguir amagant. Eres d'aquells aprenents de bard, com l'Assuracentorix de l'Asterix. Amb més bona voluntat que traça. I ja és d'agrair, ja, que hi hagi gent com tu que estimi el país i la llengua, però de vegades us feu una mica pesat amb la vostra mania de considerar-vos "autodidactes". Deies que no et venia de gust aprendre a escriure bé... aquesta excusa és dolenta, molt dolenta. Per quin coi de motiu acceptaves escriure raonablement bé l'idioma que negava el teu, i en canvi despreciaves el teu fins el punt de no voler-lo escriure "bé". Ai, Ferran, Ferran, allà on siguis, espero que respectis una mica més allò que dius estimar.
    Malgrat tot el que he dit, tg'he anat seguint aquests dos darrers anys, tan aquí com a Joescric.com, i he rebut els teus textos amb un somrís de simpatia. No m'interpretis malament. És precisament aquesta simpatia que sento per tu el que em fa escriure aquestes línies, potser desafortunades o potser de mal gust.
    Però és que si not'ho deia, reventava...

  • segueixes fent-nos feliços[Ofensiu]
    jaumesb | 31-05-2007 | Valoració: 10

    siguis on siguis

  • subal | 22-04-2007

    El meu sincer condol a la família.

  • Jo...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-04-2007 | Valoració: 9

    ...hi posaria més galets, a la sopa.

Valoració mitja: 9.63

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)