Rosa (Poema)

Un relat de: Ferran de Montagut

ROSA


Eres sols una rosa,
hi amb el vent jugaves
i que entre espines guardaves
tes gales de princesa.

Eres sols una rosa,
que empresonava sa essència,
de perfum molt suau
a qui a ella s'acostava.

Era sols una rosa,
en la que a prop d'ella aquella nit
besant-nos els dos junts
vàrem sella una promesa.

Era sols una rosa,
el testimoni que va veure
aquell jurament d'amor
que vàrem fer davant d'ella.

Era sols una rosa,
que els temps malmès sens compassió
caient poc a pic pètal a pètal
emportant-se la seva existència.

Era sols una rosa,
i avui segur que ja no hi es,
ja no pot veure el nostre amor,
tant gran com es.

Era sols una rosa,
com qualsevol, era una rosa
sols una rosa era
mes jo fins i tot vaig plorar per ella.

Autor: Ferran de Montagut, escrita avui nit a les deu i mitja de la nit poc abans de marxar a treballar, dia 31 de Juliol del 2004, escrita en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-mail: ferran_de_montagut@hotmail.com etc.






Comentaris

  • Em sorpren que aquest...[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-04-2009 | Valoració: 10

    poema tan antic ningú encara l'hagi comentat. És acollidor i ple de sensibilitat, pot ser em sento identificada, el cas es que he llegit d'altres que són més ximplets i que expresen poques coses i han suscitat un munt de comentaris. Jo que m'agrada anar per lliure et dic: Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

281 Comentaris

791758 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)