Conqueridors

Un relat de: andreums

Som a sa terra
som as mateix país
però hi som lluny.

És possible que sa distància sigui petita
però els nostres cors hi són molt lluny,
d'ençà que jo vull es teu cor,
però es teu exèrcit el defensa ferotgement.

Vull conquerir sa dama
que a dins d'es teu castell hi és,
vull conquerir es cor,
conquerir-te vull.

Necessito veure sa teva mirada
es teus ulls,
necessito veure't
perquè t'estim i t'enyor.

És molt gran s'enyorança
doncs si no ets a prop,
jo plor;
perquè vull ser es teu amor.

A ses portes de sa teva fortalesa hi estic
aquest cop vaig ben equipat;
Petons com canons,
mirades com trabucs
versos com escuts,
rimes com espasses,
i poemes com a exèrcit.

Ara hi som creuant
es pont
que de sa teva fortalesa
ens separa.

Estàs intentant aixecar es pont
vols fer-nos caure al riu,
on ferotges i famolencs cocodrils
ens esperen.

Però no tot es meu exèrcit
s'ha caigut,
naltros,
els grans i vertaders lluitadors
l'hem travessat,
no hem caigut en sa trampa,
i hi continuem fins conquerir-te
i conquerir es teu cor.

Ara hi som dins de sa teva fortalesa
però encara hi queda molt;
Mentre,
guaitem s'oportunitat
d'atacar sa donzella,
al final et conquerirem,
tard o d'hora,
però ho farem.

Mentrestant,
només em queda dir-te
que t'estim, i t'enyor molt,
un petó fortíssim,
preciosa.

13:08 06/11/2004
Arribant a Puçol
«

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València