Companyia absorbent

Un relat de: Vicent Terol
Es tractava d’un paquet de la grandària d’una persona. A Carles no li constava que haguera de rebre una cosa així, però no ho va dir als treballadors de l’empresa de transports. Va signar en un paper i, encuriosit, va tancar la porta després d’acomiadar els dos hòmens.

A la sala, va comprovar que el contingut era una escultura estranya i interessant: una figura semihumana, d’aspecte androgin, amb sis braços i un rostre atractiu i penetrant. La va deixar al mig de l’estança, va seure al sofà i la va contemplar amb els ulls ben oberts. De sobte, va ser conscient que havien transcorregut més de vint minuts. Amb rapidesa, es va arreglar i se n’anà a la feina.

A mesura que passaven els dies, cada vegada dedicava més temps a observar l’escultura. Seia al canapè, es reclinava i somreia. No tenia pressa, ni cap lloc on anar després de la jornada laboral. Absort amb els ulls fixats en la figura, no se n’adonava de la seua lenta i progressiva transformació: els sis braços creixien i s’escampaven per la sala, com branques ondades; a més a més, del tronc anaven sorgint noves extremitats.

Un dia, en disposar-se a eixir de casa, va veure que no podia fer-ho. Els tentacles ja eren per tot l’apartament i bloquejaven el passadís. Aleshores, va romandre estàtic durant una estona: dubtava entre cedir al desig de tornar enrere o fer algun intent per vèncer l’obstacle. Mentre pensava en això, els braços es van començar a replegar amb suavitat, espentant-lo cap a la peça principal de la casa. Carles va deixar caure la maleta, no hi va oposar cap resistència. Abraçat per aquelles branques, que ara l’alçaven en alt, encara va somriure abans de ser absorbit per l’escultura. Tot seguit, aquesta va recuperar la seua forma inicial.

Dies després, una furgoneta aparcava en segona fila a una avinguda. Duia un paquet de la grandària d’una persona. A Laura no li constava que haguera de rebre una cosa així, però no va dir res. Va signar en un paper. Ningú no l’esperava fora de casa.

Comentaris

  • Felicitats Finalista![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 13-01-2019 | Valoració: 10

    El teu relat escultòric m’ha omplert d’inquietud. De veritat que em pensaré dues vegades si admetre a casa meva un paquet d’aquestes característiques, encara que em perdi una experiència material tan suggestiva.

    Felicitats novament i una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Companyia o cia.[Ofensiu]
    Mark V | 31-12-2018

    Hola Vicent! Molt teu, el relat. Molt bo el principi, quan rep el paquet i se’l queda tot i que no n’espera cap. Em sembla una mena d’imatge de solitud molt bona. M’agrada això de l’estàtua que creix, atrau i engoleix, i el silenci amb què el protagonista sembla que ho entengui i ho desitgi: si es pogués fugir de tot i ser abraçat alhora... Per cert, això d’una escultura que creix i creix m’ha recordat, però molt i molt de cantell, un relat de J.G. Ballard, Venus Smiles.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

98 Relats

298 Comentaris

58666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com