Hola Vicent! Molt teu, el relat. Molt bo el principi, quan rep el paquet i se’l queda tot i que no n’espera cap. Em sembla una mena d’imatge de solitud molt bona. M’agrada això de l’estàtua que creix, atrau i engoleix, i el silenci amb què el protagonista sembla que ho entengui i ho desitgi: si es pogués fugir de tot i ser abraçat alhora... Per cert, això d’una escultura que creix i creix m’ha recordat, però molt i molt de cantell, un relat de J.G. Ballard, Venus Smiles.