Comencem a intentar entrendren's, si us plau.

Ahir se'm va passar pel cap la paraula injustícia. Ja que, què és la paraula injustícia? Com va dir Einstein, tot és relatiu, llavors això també ho deu ser, ja que el que és just per a uns, ens injust per a uns altres. Per tant, per a poder acabar d'entendre aquesta paraula cal veure en que depèn la injustícia. Hi ha molts tipus d'injustícia, depenent del que ens basem per a entendre-la. Per exemple, en un concurs literari el guanyador creu que la seva victòria és justa pel gran esforç que ha dedicat, però el perdedor creurà que la victòria de l'oponent és injusta, ja que creurà que la seva obra és millor. Aquest és l'exemple que va inspirar-me per a reflexionar, ja que en un concurs amb un jurat gens objectiu i imparcial i amb certes manipulacions per part dels concursants van fer-me trobar aquest concurs una injustícia o, com anomenem amb els companys, un "tongo". Això sí, injustícia per a nosaltres i no per a la guanyadora, que per cert, menys honesta no podia ser, guanyant un concurs amb una poesia copiada d'internet i sense cap remordiment que se li noti en la cara.
Dins, però, de les injustícies, podem trobar que no totes són iguals. N'hi ha, per exemple, les injustícies individuals. Aquestes estan molt ben explicades en l'exemple anterior de l'escriptor derrotat que creu que la seva obra és millor. Aquestes injustícies són les que acostumen a no sortir a la llum, ja que l'escriptor (en aquest cas) serà incomprès per a la gran majoria que creu que és just. Per altra banda, però, hi ha les injustícies col·lectives, en les que la gran majoria creu que els fets denoten un cert grau d'injustícia, que contrasta amb el sentiment de justícia d'una minoria. Aquesta minoria acostuma, però, a perdre gairebé sempre, ja que això és el que té la democràcia: la majoria guanya excepte en casos de consens, malgrat que aquesta minoria tingui la raó. Aquest dos casos fan veure clarament la característica relativa de tots els punts de vista.
Totes aquestes injustícies, però, no sorgeixen sense una base, normes o pensament que marquen el grau de legalitat, correcció i honradesa de cadascuna. Un cop arribats a aquest punt, només cal observar en quin estat de la legalitat o honradesa es troba cadascun. Aquest factor és el que fa decantar a cada unitat personal cap a la justícia o la injustícia. En el cas del concurs en el qual vaig participar, que guanyés algú amb una obra copiada d'Internet és injust, no només perquè ho dic jo i molta més gent, sinó perquè aquest acte està prohibit per les normes que regeixen el concurs.
Per tant, això també fa arribar les conclusions de que l'estudi de les bases i circumstàncies per part de les persones objectives i alienes a les ideologies i pensaments dels participants de la justícia, i basant-se només en les normes son les úniques que, per suposat, sense la influència de terceres persones i/o pensaments polítics són els capacitats per a dir què és i què no és just.
Si us plau, no ens precipitem.