Cercador
Com més valent més immune
Un relat de: Urkc-EduardAssumpcions falses que creiem inextricables i inexpugnables
eren simplement un producte social, temporal, canviable i mutant
Qüestió de força i poder
Tergiversació, manipulació i fal·làcies
Tant Sols són veritat
els fets i les nostres accions
aquestes ens immunitzen
Raure seguir anant en contra les nostres creences
ens fa cada vegada més petits
Com més valent més immune
La mort, el dolor i la pobresa
Era el regal a SER VALENT
És clar, si et creies la derrota.
Obeïm a l'autoritat per naturalesa
Tocava ja desautoritzar i desinstitucionalitzar
Incomprensible que una elit minoritària
Immune i impune
es dediquessin a l'extermini sistemàtic
de milions d'altres persones
Com més valents més immunes serem
Però mai hi ha derrota
Per un poble que s'estima i creu en ell
"Fe sense obres, mortes són" Deia el nostre Rei Jaume I
L'home és la seva acció
I la desacció autosepulta
Malves s'enlairen i nodreixen
del nostre desfruitar no vívid
Ja no era un garbull d'innat i adquirit
Era la meva millor versió de mi
Que m'havia autocreat i autoforjat
Perquè ho desitjava, volia i sentia
En aquella adversitat trituradora de drets i llibertats.
Jo era la font suprema
Amb un Bon doll broll cobejat
Ofegador de dissorts i malastrugances
eren simplement un producte social, temporal, canviable i mutant
Qüestió de força i poder
Tergiversació, manipulació i fal·làcies
Tant Sols són veritat
els fets i les nostres accions
aquestes ens immunitzen
Raure seguir anant en contra les nostres creences
ens fa cada vegada més petits
Com més valent més immune
La mort, el dolor i la pobresa
Era el regal a SER VALENT
És clar, si et creies la derrota.
Obeïm a l'autoritat per naturalesa
Tocava ja desautoritzar i desinstitucionalitzar
Incomprensible que una elit minoritària
Immune i impune
es dediquessin a l'extermini sistemàtic
de milions d'altres persones
Com més valents més immunes serem
Però mai hi ha derrota
Per un poble que s'estima i creu en ell
"Fe sense obres, mortes són" Deia el nostre Rei Jaume I
L'home és la seva acció
I la desacció autosepulta
Malves s'enlairen i nodreixen
del nostre desfruitar no vívid
Ja no era un garbull d'innat i adquirit
Era la meva millor versió de mi
Que m'havia autocreat i autoforjat
Perquè ho desitjava, volia i sentia
En aquella adversitat trituradora de drets i llibertats.
Jo era la font suprema
Amb un Bon doll broll cobejat
Ofegador de dissorts i malastrugances
Comentaris
-
Exhortació.[Ofensiu]SrGarcia | 14-05-2021
Una bona exhortació. Si fos una poesia de la Bíblia, entraria de ple al gènere sapiencial.
-
Fe sense obres, mortes són. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-05-2021
M'ha agradat moltíssim.
Una meravellosa poesia que aplega a un punt molt elevat, referint-te al Rei Jaume I.
La frase que t'he posat en el títol, és la veritat.
Saluts.
l´Autor
113 Relats
277 Comentaris
29873 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Urkc-Eduardurkceduard@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Celatge fosc
- De claveguerams i catacumbes
- De soques i tanys
- Divagacions d'un diumenge mandrós ratllan el capvespre
- amo del cos
- plastilina
- Polsims argentats: Ratlles i ratlles tossudes al cel
- Joiós
- Mercedaris i corsaris
- Més enllà de la foscor
- Feminal bes
- IA
- Sempre dempeus
- Guerrer de Xi'an
- De deleteris i humanoides