Cercador
Com ho fa el mar
Un relat de: Mediterrani- Compartir:
"Tres pintors pinten amb dits maldestres obres de Monet, Miró i Cézanne, desbaraten els traços perfectes dels autors. Tres autors desbaraten amb dits perfectes els dibuixos maldestres dels pintors. Dos duen la roba pintada, el <
Al pati volen les fulles mortes del taronger fent una dansa amb el fred, la llum entra esbiaixada i nítida entre els vidres pulcres de la galeria. L'àvia sempre deia que els vidres s'han de fer net amb paper de diari i vinagre. La mare fa flams dins la cuina, l'olor puja per l'escala i s'aferra a les parets. Passes somortes al corredor. En Joan, el teu marit, i la seva amant. Magdalena?. Com ho has de suportar? El tumor creix cada minut, puntualíssim. Corre amb el rellotge de paret.
Com t'agradaria ara esgarrapar el paper de les parets i les cortines vermelles de domàs! Ompliries la cambra de llum, infiltraries la llum dins tots els teus porus. Tal vegada així tornaries a viure.
Pugen notes descompassades per l'ull de l'escala, s'estavellen amb els vidres. El teu fill comença a tocar el piano. Com t'agradaria ara parlar amb els dits, el tacte de les tecles sota la teva pell. Mai vas saber com traduir en mots les teves melodies, els teus pares no entenien la teva tristesa.
------------------------------------------------------------
-nem a gafar calàpets a n'es safareig! Es qui gafi es més polit és es qui guanya.
-Jo jug!
-Jo també!
-Jo també!
-Tu no pots perquè ets massa petita i ets una filleta.
-Què si que puc!
-Què no, perquè dus falda i ta mare te renyarà si te l'embrutes.
-I voltros duis calçons!
-Sí, emperò se poden embrutar.
-I per què a jo no?
-Perquè no ets espessa, Clara.
-A na Clara li falta es rovell per ser un ou!
-Per què no te fas merenga, Clara?
-Va, deixeu-la fer. Vine amb jo, que anirem a fer una volta.
-A n'en Jordi li agrada na Clara! "Elis elis, neno neno!"
Caminàrem pel camí que porta a les platges d'Algaiarens. Record que se'm varen rompre les avarques. En Jordi era de tots els cosins l'únic que apreciava, els altres sempre se'n reien de mi perquè era l'única filleta i la més petita i perquè em deia Clara. Vàrem arribar a la platja d'Es Bot, ens banyàrem nus a la vorera del mar. M'ensenyà d'on venien els nens i em feu un petó molt dolç als llavis. Jo li vaig dir que me l'estimava i que em volia casar amb ell. M'encisaren els seus llavis, vermells i molls d'aigua. El seu cos d'adolescent quasi perfecte, i els seus ulls... Era ell el més gran dels cosins, tenia catorze anys i jo en tenia nou. Els meus pares no ho sabien, però jo ja començava a obrir els ulls al món. En Jordi era molt tímid i reservat, però era bellíssim.
"L'autor del cor pintat s'ajeu i pinta el terra de blaus i verds. Dibuixa línies corbes, suaus. Escriu a pinzellades una nova història, un nou quadre. La pluja esborrarà més tard la pintura del traspol. Destil·lant-la convertirà els pigments en elixir d'amor."
Aquell dia se l'emportà el mar.
-Vull un tros de mar. Que sigui blau, molt blau. Molt blau i brillant, i que tengui reflexes blancs. Que tengui petites ones i escuma per poder-hi jugar.
-Jo te'l duré. Tu espera'm aquí.
-D'acord. Jo te diré quan hi siguis devora. Vull que faixi olor de sal. Mentrestant jo me vestiré per després partir.
En Jordi nedà fins el lloc exacte, agafà amb les mans milions de gotes blaves, molt blaves, amb reflexes blancs i petites ones i escuma. Els seus llavis ja no devien ser dolços, era molt salat aquell tros de mar. Nedà fins gairebé la meitat de la cala, s'omplí les mans i no aparegué mai més. Un corrent, un remolí d'aquella mar tan blava i escumosa se l'emportà.
Vaig córrer descalça, em vaig enganxar la falda dues vegades amb uns esbarzers. Vaig arribar a les cases cruixida. La tia Eugènia, la mare d'en Jordi, en veure els meus plors silenciosos s'adonà de l'absència d'en Jordi. Es pensà que havíem discutit. Vaig caure rendida i em vaig donar un toc molt fort amb el cantell de marbre blanc del portal. Em vaig despertar al cap de sis hores. En Mateu, el missatge, mon pare i l'Eugènia anaren a cercar en Jordi. El trobaren mort a l'arena de la platja. Tenia els ulls blaus, molt blaus, i la pell li feia ones i escuma. Brillava i feia olor de sal. Quan em vaig despertar en Jordi jeia mort al seu llit, la tia Eugènia el vetllava.
El cop al clatell amb el portal em deixà muda. A l'horabaixa dos homes grisos s'emportaren en Jordi del casat. La tia Eugènia havia envellit vint anys de cop. Dos anys més tard tornaren els homes grisos i s'emportaren la tia Eugènia.
------------------------------------------------------------
"L'elixir d'amor s'evapora i plou. Plou elixir d'amor i es precipita contra les teules vermelles i se n'emporta tots els minerals. La seva aigua vessa per les canals i cau dins la pica de rentar. S'amara la roba blanca de tons verds i blaus."
El tumor t'estira, endins, com si et volgués portar a llocs idíl·lics. Lluny, molt lluny. T'adorms, t'aixeques i vius entre els mateixos llençols. Al terrat fa dies que pengen dels mateixos fils les mateixes camises, cànyoms, calces, calçons. Pengen també dos <
Al rebedor sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? És ell, en Jordi. O tan sols la seva ombra? Agafa la velo com quan eres nina i voga fort i arriba a les mateixes platges pels mateixos camins, com quan eres nina. No t'oblidis del bòtil d'aigua ras. No hi ha res millor per llevar la pintura, els tinys, els pigments. Agafa la velo i voga fort, com les ones, com ho fa el mar. Igual. Vola com ho fa el mar, mor ran d'ones. Oblida el tumor. Mor com ho feu ell. Enterra't en l'arena, en els mateixos grans de sorra que el tocaren per darrera vegada. Beu-te l'aigua ras i difumina les pintures, elimina-les.
La mar t'erosionarà lentament i et convertirà en aquella mar blava, molt blava. Recordes els seus reflexes blancs? Com brillava aquella mar! Feia petites ones i escuma i era molt salada, en Jordi et besarà. Sents les gavines? No? Dorms? Mor com ho fa el mar.
"I quan la roba sigui verda i blava, tornarà la pluja, ara àcida. Plourà lleixiu. La roba dels pintors perdrà tots els esquitxos."
-La mar sempre torna a terra tot allò que ja no vol.-
Comentaris
-
He recordat Menorca...[Ofensiu]F. Arnau | 29-03-2007 | Valoració: 10
He llegit el teu relat amb fruïcció, un relat molt trist per cert, però m'han vingut al record les màgiques paraules de la meua estada a Ciutadella... Fa més de trenta anys.
Vaig estar treballant uns mesos amb l'assumpte del Catastre. La nostra empresa feia les medicions de les cases i preníem les dades dels propietaris...
Recorde tants paraules que el teu relat m'han fet revifar: Els articles es, sa, ses, l'adjectiu polit, el verb rallar per parlar, el mot al·lot per xicot... etc.
Recorde també una cançó popular, que cantava aleshores un grup "pop" que deia algo així:
"Amb el foc de ta mirada jo m'escalfo
i me'n vaig a ................¿?
Pugueu creure que és de bo
una cosa superior
si el remenes molt millor...
Ala Pepet apreta fort no siguis pau
que me fas pessigolles aquí enmig
ai! per favor de la butxaca treu-me sa clau
que tu eres el xicot del meu desig..."
Fins ací el que recorde. Supose que hi haurà moltes errades, però són més de trenta anys...
Una forta abraçada!
...i endavant!
FRANCESC (un poeta valencià)
PS Gràcies pel teu comentari. -
Molt bones![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 18-03-2007 | Valoració: 10
I benvingut, Mediterrani, a RC! He llegit el teu comentari i m'he disposat a "tornar-te la jugada". No em sonava el teu pseudònim i en veure que només havies publicat un sol relat, ja he suposat que tot just has entrat a formar part de la gran família d'RC!
Com ho fa el mar és una història trista, emotiva i ben narrada. M'agrada llegir el salat de ses Illes; de fet, una de les autores d'RC que més admiro és na Conxa Forteza, i m'agrada molt com escriu.
També m'agrada molt aquest relat. Una història d'amor tot just incipient en un marc idíl·lic: el del teu propi pseudònim, el Mediterrani.
Objeccions que puc fer-te: cap ni una, ara. M'ha agradat, m'he sentit satisfet, un cop l'he llegit. Potser haguessis pogut emprar, per exemple, la doble negació ("Mai vas saber com traduir " --> "Mai no vas saber com..."), que és una mania que he agafat des de fa un temps. Però és una qüestió totalment subjectiva.
Pel que fa als mots entre cometes, no sé perquè no han sortit... Podries comentar-ho a l'equip d'RC (info@relatsencatala.com), i demanar-los si poden despenjar el relat per tornar-lo a penjar amb els mots que hi manquen. La fe d'errates, tanmateix, s'agreix: demostra el que ja m'havia afigurat en llegir el text: t'agrada ser perfeccionista. I en literatura, això és un punt a favor valuosíssim!
Salutacions molt cordials des de terres lluçanenques, el cor de Catalunya,
Vicenç -
Genial[Ofensiu]artífec | 12-03-2007 | Valoració: 10
la manera d'escriure, d'expressar tots els mots de ses illes ajuden a ficar-te a la història, perfectament muntada i aclarida.
Felicitats! -
Esper haver entès el relat...[Ofensiu]Menorca | 05-03-2007
... i dir-te que m'ha agradat molt, sobretot sa manera de descriure ses dues situacions diferents en es temps, i com representes ses expressions típiques de's nostro dialecte :-)
"Recordes els seus reflexes blancs? Com brillava aquella mar! Feia petites ones i escuma i era molt salada, en Jordi et besarà. Sents les gavines? No? Dorms? Mor com ho fa el mar." És una imatge molt ben aconseguida.
Bé, res més. Que m'ha agradat molt en general. Esper trobar un nou relat teu ben prest.
(sobre això dels <>, potser el programa no ho admet; si de cas, prova amb "" el pròxim dia)
Menorca -
Aclariment[Ofensiu]Mediterrani | 04-03-2007
Sóc l'autor del relat. Les paraules que haurien d'estar dins les cometes són, per ordre d'aparició: peto, petos, golondrinas. Estàn entre cometes perquè es tracta de paraules castellanes.
Algú sap perquè no surten a llum aquestes paraules?
Gràcies per llegir-me.
Valoració mitja: 10
