Colònies

Un relat de: Eric Martinez
-És l'hora de dormir...

Havíem sopat puré de pastanagues, i peix... El puré estava boníssim, em vaig menjar dos plats... I els nanos havien deixat els plats de porcellana, tan nets, que es podien distingir les petites fissures ocasionades pels diversos usos d'aquests...

-Posat el pijama i al llit...

Recordo que em feia mal l'esquena, el pes de la motxilla m'havia fet una petita contractura a la part superior dreta...

-És l'hora de dormir...

Cap nano volia dormir... Tots estaven cridant... I saltant als llits... A munt i avall...

Jo tenia son... Molta son... Recordo que em vaig ficar al llit, i els nens van començar a entrar a l'habitació dels monitors, cridant-nos i demanant-nos coses...

Els i vaig dir que marxessin al llit...
Una vegada van tornar a les habitacions, el seu manifest de sorolls, converses i ganes de liarla, es va fer més intensos...

Vaig sortir del llit, i vaig treure de la butxaca gran de la motxilla, una escopeta de caça...

Habitació per habitació vaig anar disparant els nens i nenes...

Una vegada vaig acabar, un silenci es va propagar a la casa...

En tornar a la meva habitació, les companyes em van dir:

-A quina hora posem el despertador demà...

Guardant l'arma vaig dir:

-A les nou, hem de netejar la casa abans de marxar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: