Colònies

Un relat de: Eric Martinez
-És l'hora de dormir...

Havíem sopat puré de pastanagues, i peix... El puré estava boníssim, em vaig menjar dos plats... I els nanos havien deixat els plats de porcellana, tan nets, que es podien distingir les petites fissures ocasionades pels diversos usos d'aquests...

-Posat el pijama i al llit...

Recordo que em feia mal l'esquena, el pes de la motxilla m'havia fet una petita contractura a la part superior dreta...

-És l'hora de dormir...

Cap nano volia dormir... Tots estaven cridant... I saltant als llits... A munt i avall...

Jo tenia son... Molta son... Recordo que em vaig ficar al llit, i els nens van començar a entrar a l'habitació dels monitors, cridant-nos i demanant-nos coses...

Els i vaig dir que marxessin al llit...
Una vegada van tornar a les habitacions, el seu manifest de sorolls, converses i ganes de liarla, es va fer més intensos...

Vaig sortir del llit, i vaig treure de la butxaca gran de la motxilla, una escopeta de caça...

Habitació per habitació vaig anar disparant els nens i nenes...

Una vegada vaig acabar, un silenci es va propagar a la casa...

En tornar a la meva habitació, les companyes em van dir:

-A quina hora posem el despertador demà...

Guardant l'arma vaig dir:

-A les nou, hem de netejar la casa abans de marxar...

Comentaris

  • El despertador...[Ofensiu]
    Nil | 09-06-2019 | Valoració: 10

    Com a vegades toques el sexe de manera "escandalosa", he preconcebut en començar a llegir el teu relat que tot aquest enrenou de nens acabaria amb alguna peripècia de caire libidinós, com per exemple que tu fossis víctima d'una violació en grup per part dels nanos més espigats. Però no! , hagués valgut més que ho hagués sigut així!, tot acaba en un silenci aterridor i fred. De debò que me'n vaig a dormir amb l'ai! al cor i demà a les nou, la mateixa hora en que t'alçaràs per a netejar i desferte'n dels cossos, pensaré en la teva gran capacitat imaginativa de sorprendre'ns i alhora regalar-nos unes històries que et fan remoure la psique. Enhorabona, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: