COLOMINS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
COLOMINS
La Gertrudis i la Clareta eren dues ties solteres allò que se sol anomenar amb els anys conques. La Ricarda la germana petita és va casar i els va oferir el que per elles va ser el motiu de viure, un nebot. I els anys varen passar i el nebot va créixer, la germana va morir i al cap de sis mesos el cunyat en un accident de cotxe va perdre la vida.
No cal dir que les ties es volcaren en el nebot. El noi ja tenia vint anys però a vegades semblava de setze, era bastant infantil.
I els anys varen anar venint un darrera l'altre altre com sol ser i el nebot va trobar xicota i després es va casar.
Les ties tenien diners i els van comprar un pis al poble i un altre a la platge,per passar els caps de setmana. Tot era poc pel nen.
Les dones envelluen dia a dia i el gamarús del nebot no sabia portar el negoci de polleria i perdia diners a mansalva.
Les ties pagaven el desori i la dona del nebot tenia un fill, que va esdevenir la nineta dels ulls de les dones. El ben era lletjot amb unes orelles tant grans com el seu pare.
I van passar un parell d'anys i la dona del nebot es queixava que ja estava una mica tipa de no tenir diners.
Les ties amb bona fe és varen vendre la casa pairal i els diners van anar a parar al nebot i elles també pobretes això o una residència.
La dona del nebot li feien més nosa que servei, intuïa que encara tenien diners i les dones semblava tenien corda per estona.
En la polleria venien colomins i la dona del nebot va començar a rostir colomins a la cassola.
Les dones golafres menjaven, juntes no passaven de unes bledes o un tomàquet amanit.
La Gertrudis es va engreixar molt i un dia va patir una feridura que la va portar a la tomba.
La Clareta per fer passar el disgust es feia brou de colomins i menjava galetes a tota hora. La dona que no sabia que tenia sucre, un bon dia de una pujada de sucre la varen tenir de portar al hospital. Allà li van trobar una diabetis severa i la van ingressar uns dies. La dona que repapiejava una mica un bon dia va caure del llit del hospital i li varen ocórrer tantes complicacions que al cap de quinze dies va lliurar l' ànima a Déu, suposo....es a dir va morir.
El nebot i la neboda van trobar menys diners dels pensats, però diners.
Els del poble malpensats li deien al nebot. Com ho has fet per heretar tant aviat ???
Ell deia, ai pobre de mi, si les cuidarem molt bé la dona cada dia els rostia colomins.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 11-09-2016 | Valoració: 10

    Fas una història senzilla sigui autèntica i creïble

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

324511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.