Cofoi de morir

És tan distant la finestra...
que no m'hi atreveixo pas
a demanar-li que deixi via a l'aire.

M'han tancat la porta
amb clau de ferro roent,
però me l'han marcat a la galta
abans...

Són plenes de foscor
les parets,
veus suplicants
que atemoreixen
el valor de moure's.

Crido, i ningú em sent;
ploro, i ningú m'eixuga les llàgrimes
que cauen avall
i moro, per viure cofoi
d'aquells que moren per mi.