cm nem? d mal n pixor

Benvinguts tots a l'era moderna! Passin i comuniquin tot allò que es vulguin dir amb quatre monosíl·labs, quatre lletres i sense signes de puntuació!!

Fa temps que em moc en ambients de lleure infantil i juvenil, en associacions esportives i lúdiques. Com a monitor he travat bona amistat amb nombrosos infants que avui són adolescents, o adolescents que avui són joves.
Amb la gran majoria d'ells, puc afirmar agraït que mantinc una intensa correspondència de mails que ens mantenen en contacte malgrat haguem deixat de coincidir en els moviments de joves on abans compartíem espai i temps.

Les noves tecnologies acosten més aquells que estan a llarga distància tot i que massa sovint també aïllin els seus usuaris del seu entorn més immediat.
Sempre és molt agradable rebre notícies d'algú i com que per telèfon resulta massa car, enviem un mail i expliquem la nostra vida i miracles en els últimes dies, setmanes o potser mesos.
És la versió moderna de la carta però… qui es para ara a agafar bolígraf i paper i començar a redactar una missiva, que segurament necessitarà un esborrany? És més senzill agafar qualsevol ordinador del món, entrar-hi la nostra contrasenya i enviar via internet tot el que ens corre per dins i a més, si volem, podem fer arribar les nostres vicissituds a un gran nombre de gent al mateix temps, podem afegir-hi fotografies, llargs articles copiats de la versió digital d'algun diari, poesies, anuncis, convocatòries, manifestos… de tot tipus i a tothora. Si el nostre interlocutor és un cibernauta assidu tindrem resposta al cap de poca estona o l'endemà mateix.

Per aquells que freqüentem més assíduament, s'ha acabat allò de trucar a casa seva per veure si hi és i deixar-li l'encàrrec a la seva mare, o al seu germà petit que s'oblidarà de donar-li. Ara fem un truc amb el mòbil o millor encara, enviem un missatge curt que ens sortirà més barat, i tot plegat, servirà per quedar en un lloc i una hora per poder xerrar llargament.
Però és clar, ja que escrivim l'sms, aprofitarem els 160 caràcters que hi ha per omplir-lo al màxim, per posar-hi la última notícia o fer-hi cabre l'última declaració romàntica que ens ha vingut al cor…

El jovent d'avui en dia té molt per la mà aquestes dues eines de comunicació i pocs són els que en queden al marge. Qui no té internet o mòbil sembla condemnat a no poder-se connectar al messenger en una conversa interactiva a temps real amb tots els seus amics, o a quedar-se sense cita pel cap de setmana.

Deixant de banda tota la problemàtica social que poden comportar l'ús, el consum i l'abús d'aquestes noves tecnologies, per sobre seu plana un perill major a llarg plaç, la devaluació de la llengua en el seu sentit propi.

Per tal d'abreviar les paraules per fer-les cabre en els 160 caràcters d'sms les "h" desapareixen de les paraules, el tradicional "que" es converteix en "q" o fins i tot en la seva versió fonètica "k". Un "perquè" serà "pq" o "xq", i si volem enviar un petó ho farem amb "*" i una "s" al darrere si n'enviem més d'un. Casa teva o casa meva serà "ksa tva" o "ksa mva"… i així fins a completar un llarg argot adolescent i juvenil per entendre's entre ells.
"L q a priori smbla 1 ncesitat dspai s'akba qnvertin n 1 qstum…" El que a priori sembla una necessitat d'espai s'acaba convertint en una costum i els mails que avui rebo dels meus amics adolescents i joves, que no tenen perquè tenir una extensió limitada, estan plens de "k", "q", "d", "l"… abreviatures i lletres que es converteixen en complexes codis de llenguatge.
El meu problema no és entendre'ls, que un cop tens costum de llegir-ho ja t'acostumes a la seva criptografia, sinó que la meva preocupació ve quan aquests mateixos joves hagin de redactar informes tècnics, articles periodístics, comentaris de text, argumentacions legals, conclusions científiques… d'aquí a pocs anys, en la seva activitat adulta.

La nostra llengua, perseguida durant tants anys i amb constància, perseverància, insistència i intensitat maquiavèlica, ha aguantat tots els contratemps i avui la podem parlar i escriure amb relativa normalitat.
Vet-ho aquí que ara li ha sortit un nou enemic, la modernitat tecnològica que amenaça el seu ús correcte.
Cal que ensenyem a aquells joves que com jo, no vam viure la repressió contra la nostra cultura, que deixar perdre la llengua és deixar escapar gran part de la nostra essència nacional i cultural. Cal que el català continui sent llengua de comunicació a tots els nivells i que sigui un idioma apte per afrontar el demà.
Que la mandra d'escriure unes lletres més no acabi apagant la flama d'una llengua que segueix viva i que vol ser vehicle per construir la societat que volem.