Dimecres de novembre

Un relat de: fill de les ombres

(1)No sóc jo qui sempre canta i pinta de colors el gris,
qui sempre regala somriures i té un vers per tu,
no sóc jo qui sempre s'enfila al cel per posar el sol cada matí,
qui sempre té els llavis amb gust a mel,
qui et promet la lluna i te l'ofereix.

(2) No vull que estimis la pluja de petons d'abril, quan tota mirada és desig.
No vull que estimis la sal de les platges de juliol, on cada petó és el més dolç.
No vull que estimis la passió ardent del mes d'agost, la rutina ens fa més freds.
No vull que estimis la intimitat de febrer, tancats a casa tot va bé.
No vull que estimis tots els meus propòsits del gener, que saps que no compliré, que no compliré.

(3) Són només una espurna d'una conjunció d'estels en mi.
Són només una juguesca de l'atzar amb el destí.
Són només el reflexe d'un somni que canvia com un riu.
Són només un reflexe casual als ulls del gripau que t'està mirant, que t'està mirant…

(4) Vull que estimis els meus dimecres de novembre

(5) Quan no sóc, quan no sé,
quan no sé on sóc.
Quan no trobo, quan no busco,
quan no sé què estic buscant.

Quan no hi veig i no tinc,
la fe dels que no han vist.
Quan m'amago als teus braços
i no crec en el demà.

Quan m'enfonso, quan m'ensorro,
quan no em sé tornar a aixecar.
Quan em tanco, quan no et deixo
entrar al meu món particular.

Quan evito les preguntes
que no sé com contestar.
Quan pregunto les respostes
que ningú em pot donar.

Quan oblido o quan perdo
les dates per recordar.
Quan camino donant voltes,
sense saber on anar.


Quan m'escapo de l'escena
i em fa pànic actuar.
Quan no surto als teus somnis
i només sóc realitat, la realitat…


(1) No sóc jo qui sempre té veu per alçar un crit pels oprimits,
qui sempre té força per anar endavant,
qui té fe que tot canviarà.
qui sempre es revolta contra aquest present,
qui sempre sap nedar contra corrent, contra corrent.

(2) No vull que estimis les primeres flors del mes de març que moriran amb el glaç.
No vull que estimis res que comenci en setembre, tots els cicles tenen final.
No vull que estimis la tendresa del desembre quan tot és amor i pau.
No vull que estimis els colors de cada octubre que l'hivern deixarà blancs.
No vull que estimis totes les hores de sol de juny, l'astre rei també es rendeix a la nit, a la nit…

(3) Són només…

(3) Vull convertir aquest novembre en un abril per compartir.
Vull compartir aquest novembre si no es deixa convertir.
Vull ser gripau d'una princesa, que jugui a tot o a res amb mi.
Vull ser gripau d'una princesa, que vulgui reescriure el destí.


Comentaris

  • betixeli | 18-08-2008

    M'intriga saber quines notes li has posat...estaria bé poder serntir aquest relat-cançó...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de fill de les ombres

fill de les ombres

63 Relats

249 Comentaris

82054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
www.enrenou.com

maquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.



el camí és llarg... vols caminar amb mi?




per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com