Ocells

Un relat de: fill de les ombres

Mare, perquè els ocells canten amb veu de tro
mare, diga'm perquè els ocells no tenen cor

mare, si hi ha estols d'ocells al cel acomiadant l'hivern
mare, diga'm on són avui les flors de l'ametller

mare, perquè la meva gent té tanta por d'aquests ocells?

mare, per què el meu poble mira enlaire amb tant recel?

BOMBES

mare, tinc por, de tot aquest soroll, estic envoltat

de foscor
mare, on ets, ja no et veig, m'he perdut entre el fum i el pànic de tanta gent

mare, he sentit a la pell la fiblada cruel d'aquest infern!
mare, tinc fred, i el silenci m'envolta, ja no sento el

remor de la gent

mare, per què jo, si jo no sé res, no he fet res, si jo sols sóc un nen
mare, diga'm si tenen també un niu, els ocells de ferro que se m'han endut

mare, ja he entès perquè el meu poble dispara amb ràbia contra els ocells
mare, ja he entès perquè els fills del meu poble volen venjar el seu orgull

mare, diga'm per què els ocells no escolten el teu plor?
mare, vés i pregunta'ls-hi de què ha servit la meva mort


Mare, no temis més, al cel on sóc, ja no hi ha ocells




Comentaris

  • I els ocells continuen volant...[Ofensiu]
    Rei Negre | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Benvolgut fill de les ombres,
    el teu m'ha semblat un relat molt dur però tan real que no dubtis que m'ha arribat molt endins. Me l'he rellegit tres, quatre cops, i el final em colpeix tan com a la primera lectura.

    Bona nit senyor maquinista,

    Violeta.

l´Autor

Foto de perfil de fill de les ombres

fill de les ombres

63 Relats

249 Comentaris

89822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
www.enrenou.com

maquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.



el camí és llarg... vols caminar amb mi?




per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com