Cercador
CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORS. AVINYONET DEL PENEDÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEm parlaven a Can Amat del llibre ‘El monestir de Sant Sebastià̀ dels Gorgs’ de l’editorial de Barcelona : Artestudi, 1982, i dels seus autors :
Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956) professora titular de la Universitat de Barcelona. Treballa en la investigació i la docència sobre la història de l'art d'època medieval i del món antic.
Joan-Albert Adell i Gisbert(Barcelona, 1955) arquitecte especialitzat en la restauració i rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.
Succeïa això en ocasió d’una visita a Sant Sebastià dels Gorgs, en que tenia el goig d’accedir fins el que queda del claustre d’aquell monestir, que contràriament al seu homònim de Saldes, Sant Sebastià del Sull, ha superat el mil•lenni.
La descripció tècnica ens diu ; galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat Sud de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà.
Dels capitells, els de l'ala Est són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.
Retratava al Josep Olivé Escarré al costat dels membres de la família Amat, que havien estat els amfitrions de la nostra visita.
Trobava un excel•lent treball del Carles Querol :
https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/
I, una imatge de l’any 1917 del Fons Salvany, editat per la Biblioteca de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956) professora titular de la Universitat de Barcelona. Treballa en la investigació i la docència sobre la història de l'art d'època medieval i del món antic.
Joan-Albert Adell i Gisbert(Barcelona, 1955) arquitecte especialitzat en la restauració i rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.
Succeïa això en ocasió d’una visita a Sant Sebastià dels Gorgs, en que tenia el goig d’accedir fins el que queda del claustre d’aquell monestir, que contràriament al seu homònim de Saldes, Sant Sebastià del Sull, ha superat el mil•lenni.
La descripció tècnica ens diu ; galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat Sud de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà.
Dels capitells, els de l'ala Est són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.
Retratava al Josep Olivé Escarré al costat dels membres de la família Amat, que havien estat els amfitrions de la nostra visita.
Trobava un excel•lent treball del Carles Querol :
https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/
I, una imatge de l’any 1917 del Fons Salvany, editat per la Biblioteca de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ