Cercador
Ciutadans lúcids
Un relat de: Buk- Compartir:
Llegeixo amb sorpresa en un dels diaris de l'empresa, l'opinió d'una lectora reconvertida al fonamentalisme del president Bush. Afirma ella que no sent molt amiga de la política dels EEUU, al final, davant tanta massacre integrista, ha cedit als arguments de l´il·luminat Bush per a acabar així donant suport a les seves guerres preventives.
A aquesta bona dona, sens dubte, els vapors de la laca li deuen haver jugat una mala passada. No s'explica sinó, com arguments tan grollers com els de que cada vegada hi ha més moro solt, poden servir per a justificar guerres com la de L'Iraq o l'Afganistan i els seus bombardejos sobre la població civil. Sembla ser que la nostra amiga creu encertat el raonament que diu que per a acabar amb el terrorisme islàmic cal acabar amb tot àrab que es passegi pel món.
Aprofitem doncs, ja que per desgràcia estem en època d'incendis, per a reivindicar una altra de les genials idees del president Bush. Recorden quan va proposar, com solució als incendis, talar tots els arbres? Té la seva lògica, no creguin. Sense arbres no hi ha foc. I sense moros no hi ha terroristes, pensa la nostra amiga. Que senzill és tot. Si és que ens compliquem la vida d'una manera...
I és que hi ha gent que amb una papereta a la mà té més perill que un mico amb una pistola. Perquè al cap i a la fi, a quanta gent pot matar un mico amb una arma? Molta menys de la que maten alguns amb els seus vots.
Comentaris
-
dinàmiques[Ofensiu]qwark | 23-07-2005
Realment ens estan fent creure que el terrorisme, i per extensió tot el que sigui diferent de la nostra cultura occidental lúcida i inqüestionable, es el problema més gran que té el món. Que ens aproximem a l'apocalipsi i que, o estem amb els bons (i està clarissim qui són) o ja ens passaran comptes quan, enmig de la matança Déu destrii els justos dels pecadors.
Estem inmersos en una dinàmica poc esperançadora, amb dos bàndols radicals (fonamentalistes uns i fonamentalistes els altres) intentant embolicar més gent en una guerra que només es pot aturar a base de desercions però, desgraciadament, la manera radical d'actuar d'uns i altres no afavoreix les desercions sinó més aviat el reclutament massiu de ciutadans com ara la senyora de la laca. Per sort, de moment, només hi ha un bàndol que fa servir armes de destrucció massiva i això significa que els afortunats ciutadans de l'altre bandol (nosaltres) podem viure relativament tranquils. -
Fantàstic..[Ofensiu]jordiclusella | 22-07-2005 | Valoració: 10
... sobretot la cruesa i versemblança de l'últim paràgraf.
és molt fotut això del fonamentalisme terrorista a Europa, però va molt bé a uns quants.
50 morts al Regne Unit en un dia, gran tragèdia.
80 morts diaris a l'Irak, trsita rutina.
I perquè no començem per la base: ajudar (de veritat!!!) als paisos que ho necessiten? Segur que s'aminoraria tanta maldat, segur.
En fi, felicitats per relat
no deixis mai de pensar i d'escriure
i molts sort.
Una abraçada,
Jordi
l´Autor
60 Relats
104 Comentaris
69791 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46
Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.
Per llegir més coses meves, clickeu aquí:
Lluitant a la contra