Cercador
Cheyenne & Christian
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La Cheyenne, tota sexy, va a trobar en Christian.
Cheyenne amb extensions a cabells, pestanyes, ungles i talons.
El Christian somriu davant el lluïment de noia afegit al nou descapobale rutilant i també espetarrant.
Cheyenne i Christian amb ulleres de sol d'anunci, texans de marca descolorits i expressament ratats. Culets estrets (per on tiren els pets?).
Nancy and Ken igual a ChrIstian and Cheyenne.
El vanitós vol fer fotos de les possessions amb mòbil ultimíssima generació.
La Cheyenne....rellisca! Extensions que volen expandir-se, ridícul enlairament definible com de gallina ponicana d'aquelles que pon un ou cada setmana. Un vol que només pot provocar el trepitjar una pela de pruna negra que una nena de vuit anys ha escopit degut al gust que no l'ha satisfet barrejat amb blat de moro torrat de sabor barbacoa. I així, ungles cheyènniques esgarrapen el cotxe amb desesper lliscaire, talons cheyènnics piquen inevitablement el cotxe, rimel cheyènnic -encara fresc- esquitxa el cotxe christiànic.
Els renecs histèrics elevats al cub del Christian evidencien una escala de valors que només sorprèn la Cheyenne, a terra amb la patacada, esperant un cop de mà de mans ocupades tapant un rostre que plora de ràbia.
Cheyenne amb extensions a cabells, pestanyes, ungles i talons.
El Christian somriu davant el lluïment de noia afegit al nou descapobale rutilant i també espetarrant.
Cheyenne i Christian amb ulleres de sol d'anunci, texans de marca descolorits i expressament ratats. Culets estrets (per on tiren els pets?).
Nancy and Ken igual a ChrIstian and Cheyenne.
El vanitós vol fer fotos de les possessions amb mòbil ultimíssima generació.
La Cheyenne....rellisca! Extensions que volen expandir-se, ridícul enlairament definible com de gallina ponicana d'aquelles que pon un ou cada setmana. Un vol que només pot provocar el trepitjar una pela de pruna negra que una nena de vuit anys ha escopit degut al gust que no l'ha satisfet barrejat amb blat de moro torrat de sabor barbacoa. I així, ungles cheyènniques esgarrapen el cotxe amb desesper lliscaire, talons cheyènnics piquen inevitablement el cotxe, rimel cheyènnic -encara fresc- esquitxa el cotxe christiànic.
Els renecs histèrics elevats al cub del Christian evidencien una escala de valors que només sorprèn la Cheyenne, a terra amb la patacada, esperant un cop de mà de mans ocupades tapant un rostre que plora de ràbia.
Comentaris
-
mIRA QUE HO HAVIA REVISAT....[Ofensiu]Mena Guiga | 18-03-2012
Sorry to everyone....volia dir DESCAPOTABLE. Com que no en tinc cap ni mai hi he anat en cap -ni és una il.lusió-, doncs, mira, vaig i escric el mot malament. Sorry again.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com