Cercador
CENT LLUNES (sisena entrega)
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
LLUNA 51
Comença a fer gepa per no haver-se cuidat. És clar que en el seu cas només que concentri el pensament en fer que els cràters que li ocasionen es desplacin es pot arreglar. Però no ho fa. Voldria que li fessin massatges per allisar-li, com qui moldeja pastelina. Les mans del gran mag, no obstant, tenen artrosi.
LLUNA 52
Lluna desconfiada. No es refia ni d'ella mateixa. Té el malsà costum de mirar-ho tot amb megalupa, que la duu penjada amb una cadena al coll. Quan se li acosten borinots -naus terrestres- pensa que li faran mal (gat escaldat amb aigua tèbia fuig) i sense pensar-s'ho dues vegades fa servir la lupa de raqueta i les envia qui sap on.
LLUNA 53
És tranquil·la com una infusió de til·la. Té la pell bruna i acostuma a prendre cafè amb llet amb got al bar de la Via Làctia. Pateix perquè sent veus i no veu de qui són. Cosa de la llet...importada de la Terra!
LLUNA 54
Sap l'idioma dels gats i per això la veneren, els felins. Sap quan un gat necessita mirar-la perquè una gateta li ha trencat el cor. Sap que quan les gates van calentes no calen consells: els esgarrapen i els anul·len. I sap que hi haurà moltes gatinades i que ella haurà de cantar-los cançonetes amb dolces mioladetes mentre els pares fan el tronera.
LLUNA 55
Lluna que durant el dia està amagada dins un sofà de color taronja per tal de sentir les riallades d'un nen de nou anys que es diu BlaI mentre mira una sèrie de cartoons una mica marraneta d'un nen que ensenya el cul.
LLUNA 56
Es pentina amb trenes fetes d'estels encadenats. Li arriben als balcons i terrats de qui vol agafar-s'hi i pujar a besar-li les galtes, que enrojolada la lluna fa més goig.
LLUNA 57
Té un estenedor entre el cràter més distant al flanc dret i el cràter més distant al flanc esquerre. Qui li demana hi pot posar a assecar pensaments xops que no es desitgen i que no obstant amaren i amaren l'ésser que els crea. Un cop secs, de bon matí, els pensaments esdevenen somriures clars i lliures com papallones.
LLAUNA 58
Sí, llauna 58. Una llauna que havia contingut frankurts de mida irrisòria (hi ha gent que en menja, per allò de ser coquetons) va voler ser una lluna. Va aconseguir que la A de 'llauna' cardés el camp (aquesta lluna és de parlar pagesot de la banda de Girona, que està bé) i esdevenir 'lluna'. Qui no té idees és perquè no vol. I ja lleugera, ja astral, ulls tancats, es va envolar i allà dalt és i per molts anys.
UNA 59
Aquesta és una copietes. No és original. En saber que extirpant lletres pots ser una altra (vigilem!) va regalar la LL a un devot que estava cansat de pelar-se els genolls a missa. El devot ara el que fa és treure la LL de la butxaca i posar-la sobre el banc, encarada a qui diu l'ofici. I la Una 59...ei, que no és tonta: li ha cobrat uns calerons i els té al Banc de...un que no farà fallida. No és del nostre planeta.
LLLLLLLUNA 60
Aquesta sí que és viva! Ha clonat elles. Alhora és estúpida. No sap fer negocis. No sap que existeixen GPS per buscar devots que vulguin genolls de butxaca.
Fer coses bones per a no servir per a res...vina, lluna 60, que -no, no te'n compro- però et puc abracar.
Comença a fer gepa per no haver-se cuidat. És clar que en el seu cas només que concentri el pensament en fer que els cràters que li ocasionen es desplacin es pot arreglar. Però no ho fa. Voldria que li fessin massatges per allisar-li, com qui moldeja pastelina. Les mans del gran mag, no obstant, tenen artrosi.
LLUNA 52
Lluna desconfiada. No es refia ni d'ella mateixa. Té el malsà costum de mirar-ho tot amb megalupa, que la duu penjada amb una cadena al coll. Quan se li acosten borinots -naus terrestres- pensa que li faran mal (gat escaldat amb aigua tèbia fuig) i sense pensar-s'ho dues vegades fa servir la lupa de raqueta i les envia qui sap on.
LLUNA 53
És tranquil·la com una infusió de til·la. Té la pell bruna i acostuma a prendre cafè amb llet amb got al bar de la Via Làctia. Pateix perquè sent veus i no veu de qui són. Cosa de la llet...importada de la Terra!
LLUNA 54
Sap l'idioma dels gats i per això la veneren, els felins. Sap quan un gat necessita mirar-la perquè una gateta li ha trencat el cor. Sap que quan les gates van calentes no calen consells: els esgarrapen i els anul·len. I sap que hi haurà moltes gatinades i que ella haurà de cantar-los cançonetes amb dolces mioladetes mentre els pares fan el tronera.
LLUNA 55
Lluna que durant el dia està amagada dins un sofà de color taronja per tal de sentir les riallades d'un nen de nou anys que es diu BlaI mentre mira una sèrie de cartoons una mica marraneta d'un nen que ensenya el cul.
LLUNA 56
Es pentina amb trenes fetes d'estels encadenats. Li arriben als balcons i terrats de qui vol agafar-s'hi i pujar a besar-li les galtes, que enrojolada la lluna fa més goig.
LLUNA 57
Té un estenedor entre el cràter més distant al flanc dret i el cràter més distant al flanc esquerre. Qui li demana hi pot posar a assecar pensaments xops que no es desitgen i que no obstant amaren i amaren l'ésser que els crea. Un cop secs, de bon matí, els pensaments esdevenen somriures clars i lliures com papallones.
LLAUNA 58
Sí, llauna 58. Una llauna que havia contingut frankurts de mida irrisòria (hi ha gent que en menja, per allò de ser coquetons) va voler ser una lluna. Va aconseguir que la A de 'llauna' cardés el camp (aquesta lluna és de parlar pagesot de la banda de Girona, que està bé) i esdevenir 'lluna'. Qui no té idees és perquè no vol. I ja lleugera, ja astral, ulls tancats, es va envolar i allà dalt és i per molts anys.
UNA 59
Aquesta és una copietes. No és original. En saber que extirpant lletres pots ser una altra (vigilem!) va regalar la LL a un devot que estava cansat de pelar-se els genolls a missa. El devot ara el que fa és treure la LL de la butxaca i posar-la sobre el banc, encarada a qui diu l'ofici. I la Una 59...ei, que no és tonta: li ha cobrat uns calerons i els té al Banc de...un que no farà fallida. No és del nostre planeta.
LLLLLLLUNA 60
Aquesta sí que és viva! Ha clonat elles. Alhora és estúpida. No sap fer negocis. No sap que existeixen GPS per buscar devots que vulguin genolls de butxaca.
Fer coses bones per a no servir per a res...vina, lluna 60, que -no, no te'n compro- però et puc abracar.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436598 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com