Cercador
CENT LLUNES (segona entrega)
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
LLUNA 11
És una lluna amb un nombre cap i cua i juga amb els dos nombres 1. Els fa picar agafant-ne un amb cada mà i allò sona a bastons. Els dos uns acaben amb mal de cap i amb el temps es van erosionant i perden la cueta i acaben sent dues vocals: dues 'i' majúscules i demanen a dos estels que facin de punt.
LLUNA 12
Aquesta diu que cada mes de l'any l'estima. És molt creguda. Diu que en cada mes ella hi és present, passat i futur. Diu i diu sempre això. Els mesos van passant calendari i ella no marxa. Els mesos, més que estimar-la, volen que calli. I ella no en sap. Per això els mesos passen tan ràpid!
LLUNA 13
Es va casar amb un meteorit i van navegar per un oceà cassiopeià.
Allà el meteorit la va abandonar per un estel que lluïa molt i que era tan veloç que se'l va endur i va ser vist i no vist.
La lluna 13 s'ha fet pintar un gat negre en una galta i les bruixes la veneren.
LLUNA 14
Aquesta lluna és tan fosca i s'amaga en un cel tan espès (com els cervells d'algunes persones a vegades) que els boletaires còsmics han de llogar porcs i truges del planeta Terra i els cusen amb fil invisible pels musells. Així creen un ésser capaç de flairar una tòfona única que servirà per fer plats onírics i que tothom voldrà tastar.
LLUNA 15
Lluna escarransida com una ceba tendra sense regar. Plora molt com si la ceba esmentada la tingués a tocar de nas. Potser li té. Si és així, la lluna i la ceba podrien esdevenir íntimes amigues i la ceba, amb les seves capes, acotxar les penes de la lluna i aleshores fer-la riure amb acudits, acudits de ceba tendra.
LLUNA 16
Lluna adolescent que va abillada amb jeans ajustats i que balla discotequerament. Està farta de la seva vida monòtona i vol marxa patxanguera. I si marxa? Mai recorda que ja ho va fer, va viure una vida i dues i tres i...ha tancat cràters de la memòria i s'estima més ser una lluna adolescent eterna sabent que això no pot ser.
LLUNA 17
La lluna vergonyosa que va pispar un llençol de color rovell d'ou de la cambra amb la finestra oberta de bat a bat d'un nen que es diu Blai mentre somiava que una aranya grossa el perseguia i aquell llit era un desgavell. La lluna ara cada nit somia amb l'aranya i el llençol es mou molt i la gent que mira la lluna es mareja.
LLUNA 18
Lluna meditativa, massa seriosa. Va...fem-li pessigolles! (no crec que s'enfadi!).
LLUNA 19
Una lluna quart minvant minvant minvant. Pateix depressió. Però es cura soleta i es tornar lluna creixent creixent creixent.
LLUNA 20
La lluna que fa vint no l'agafo, no la tinc,
la lluna que fa vint no fugis que ara vinc!
Aquesta cançoneta li canten les criatures i no criatures i la lluna vint, molt simpàtica, va ballant i girant com una baldufa. I que cantin, que cantin!
És una lluna amb un nombre cap i cua i juga amb els dos nombres 1. Els fa picar agafant-ne un amb cada mà i allò sona a bastons. Els dos uns acaben amb mal de cap i amb el temps es van erosionant i perden la cueta i acaben sent dues vocals: dues 'i' majúscules i demanen a dos estels que facin de punt.
LLUNA 12
Aquesta diu que cada mes de l'any l'estima. És molt creguda. Diu que en cada mes ella hi és present, passat i futur. Diu i diu sempre això. Els mesos van passant calendari i ella no marxa. Els mesos, més que estimar-la, volen que calli. I ella no en sap. Per això els mesos passen tan ràpid!
LLUNA 13
Es va casar amb un meteorit i van navegar per un oceà cassiopeià.
Allà el meteorit la va abandonar per un estel que lluïa molt i que era tan veloç que se'l va endur i va ser vist i no vist.
La lluna 13 s'ha fet pintar un gat negre en una galta i les bruixes la veneren.
LLUNA 14
Aquesta lluna és tan fosca i s'amaga en un cel tan espès (com els cervells d'algunes persones a vegades) que els boletaires còsmics han de llogar porcs i truges del planeta Terra i els cusen amb fil invisible pels musells. Així creen un ésser capaç de flairar una tòfona única que servirà per fer plats onírics i que tothom voldrà tastar.
LLUNA 15
Lluna escarransida com una ceba tendra sense regar. Plora molt com si la ceba esmentada la tingués a tocar de nas. Potser li té. Si és així, la lluna i la ceba podrien esdevenir íntimes amigues i la ceba, amb les seves capes, acotxar les penes de la lluna i aleshores fer-la riure amb acudits, acudits de ceba tendra.
LLUNA 16
Lluna adolescent que va abillada amb jeans ajustats i que balla discotequerament. Està farta de la seva vida monòtona i vol marxa patxanguera. I si marxa? Mai recorda que ja ho va fer, va viure una vida i dues i tres i...ha tancat cràters de la memòria i s'estima més ser una lluna adolescent eterna sabent que això no pot ser.
LLUNA 17
La lluna vergonyosa que va pispar un llençol de color rovell d'ou de la cambra amb la finestra oberta de bat a bat d'un nen que es diu Blai mentre somiava que una aranya grossa el perseguia i aquell llit era un desgavell. La lluna ara cada nit somia amb l'aranya i el llençol es mou molt i la gent que mira la lluna es mareja.
LLUNA 18
Lluna meditativa, massa seriosa. Va...fem-li pessigolles! (no crec que s'enfadi!).
LLUNA 19
Una lluna quart minvant minvant minvant. Pateix depressió. Però es cura soleta i es tornar lluna creixent creixent creixent.
LLUNA 20
La lluna que fa vint no l'agafo, no la tinc,
la lluna que fa vint no fugis que ara vinc!
Aquesta cançoneta li canten les criatures i no criatures i la lluna vint, molt simpàtica, va ballant i girant com una baldufa. I que cantin, que cantin!
Comentaris
-
Visca la Lluna !!![Ofensiu]Joan G. Pons | 14-04-2013 | Valoració: 10
Quantes llunes. Un bon treball valoratiu. Ja tinc unes quantes.... fins a cent.... per viure i conviure amb la Lluna. Gràcies.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436607 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com