Cauen les parpelles

és la realitat fictícia del meu món.

Entre el somni i la realitat,
el desig i la crueltat de la veritat,
mentre cauen parpelles adormides en dolços coixins de plomes...

eis! ahir vaig agafar el llibre de Nada que em vas recomanar de la biblio! i només començant-lo a fullejar de camí a casa ja vaig assaborir aquella màgia que alguns llibres saben transmetre amb la seva perfecció per a involucrar-te en la història...

Estic anant a corre-cuita per a acabar-me el que m'estava llegint, que la veritat no m'acaba de convéncer i se m'estava encallant bastant... i poder començar a endinsar-me en aquesta història! Vaig combinant les lectures perquè m'apassiona com està escrita l'obra! i m'intriga!

merci per la recomanació!
ens veiem per aquí!
que vagi bé,
Gemm@

Se'ns clouen els ulls oblidant què és real i que fictici...

I aquesta nit també ens passarà, quan tot acabi i aquest cor liró vulgui descançar tancarem els ulls altra vegada per volar, com tans altres instants, cap a un món diferent on els somnis siguin realitat i el dolor del cor marxi amb una mica de xocolata

No em facis cas que estic força liró

Una abraçada enorme!
Pol