Que la Vida No Deixi Mai de Sorprendre'ns!

Un relat de: NitsdAbril

Ara que sé que em llegeixes d'amagat,
com la lluna eclipsada que s'entreveu
en el cel d'aquest mes florit.

Ara que sobren els mots
i ens retrobem a la terra aspra,
amb mirades còmplices i somriures
que ens reporten a la infància.

Ara que la vida es para davant nostre
i ens pregunta cap a on volem anar,
sense esperar respostes.

Ara que la incertesa del futur ens assetja
i la por ens sedueix cap a la frustració
per frenar el nostre vol,
i no fer-nos avançar.

Ara que costa fer eixir les paraules
i ens queden els records
d'aquests anys de joventut

Ara que et sé al meu costat
malgrat la llunyania física
que ens separa

Ara que en farem vint i ... tants.
vull agrair-te tots aquests anys
d'amistat sincera i reescriure,
les paraules que un dia em vas dir:

"QUE LA VIDA NO DEIXI MAI DE SORPRENDRE'NS"

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    gypsy | 11-10-2006 | Valoració: 10

    clar, directe, sublim, intens.
    Han passat els anys i vosaltres resteu unides per fils invisibles que travessen la vida i els misteris.

    El que més m'emociona és la lluita activa per que la situació sigui la que és, fins i tot, reptant al destí.
    Som culpables directes de la nostra felicitat.

    petons!

    gypsy

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 23-09-2006 | Valoració: 10

    El teu poema m'ha agradat, segur que L'Anna s'haurà sentit molt orgullosa! L'amistat que dura anys i anys és preciosa, quelcom que em de cuidar i protegir, i gaudir-ne. M'agrada molt aquesta frase del títol... sí, jo també m'hi afegeixo: tant de bo la vida no deixi mai de sorprendre'ns!! Sinó seria monótona, avorrida...
    M'ha recordat a una cançó d'en Sabina en què cada vers comença amb la paraula "ahora".

    Petons!

  • kispar fidu | 17-09-2006

    Bones! com va tot?
    uo! quant de temps eh! què tal?

    Una amistat que malgrat les distàncies saps que sempre és allà, i que juntes, compartint infinits instants la vida mai deixarà de sorprendre-us!

    ei! l'altre dia, passant per la biblio en busca del meu proper llibre per a llegir, vaig agafar-me el de Nada que em va recomenar! i just fa un parell de dies el vaig acabar! La primera pàgina em va impactar molt i em va fascinar i endinsar en la lectura, tant que vaig córrer a acabar-me el que m'estava llegint en aquell moment per poder seguir dins la història!

    però després, tot i que m'ha agradat força, potser he trobat la història de la família una mica rebuscada i massa bogeria! jejeje. Pel meu gust, prefereixo "L'ombra del vent", però de totes maneres ha estat una lectura interessant! merci per la teva aportació!

    que vagi molt rebé!
    ens seguim veient per aquí!
    Gemm@

  • fosca | 23-07-2006 | Valoració: 10

    El bonic record d'una amistat, l'optimisme del títol, els teus mots tan dolços... fan que aquest sigui un relat que t'empeny a somriure! perquè, tot i la nostàlgia, la vida mai deixarà de sorpredre't.

    Besets

    Anna

  • M'ha agradat molt , aquest poema.[Ofensiu]
    Arbequina | 02-07-2006

    M'ha agradat moltíssim. En fi, és la nostàlgia de l'amistat... d'una amistat que s'allarga del passat al futur, que ha anat canviant....
    Un molt bon poema. M'ha deixat un bon regust de boca.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • l'amistat és tan noble com l'amor[Ofensiu]
    helena | 28-05-2006 | Valoració: 10


    L'amistat conquereix el seu sentit màxim en poemes com aquest teu.
    Dues amigues, dos cors què bateguen, il.lusions compartides, secrets tan sols vostres i la força que us uneix malgrat la distància.

    Aquesta flama encesa pot durar tota la vida si així ho voleu, només cal una mica de dedicació i estar en contacte de tant en tant.

    Preciós poema i preciós missatge.


    helena

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de NitsdAbril

NitsdAbril

15 Relats

36 Comentaris

17415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Escriure...és entrar a l'interior d'un mateix, és conversar amb l'ànima...és parar-se un moment i reflexionar...

Feia temps que no trobava el moment, o potser l'evitava....avui i ara retrobo la meva etapa literària...després d'anys en silenci...amb la nostalgia de treure els meus sentiments i plasmar-los visualment!