Cercador
CASTELL DE PUIGVERD D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia a patrimoni Gencat ; de l'antic castell de Puigverd en queden solament les estructures portants, les façanes i la coberta. Pel que fa a l'interior no se sap del cert, sembla estar però , en un estat ruïnós.
Està situat just al costat dret de l'església parroquial de Sant Pere, element que fa que ambdós edificis, juntament amb altres vivendes familiars formin un nucli tancat en una plaça anomenada Mestre Francesc Navall. Aquest edifici és d'unes dimensions considerables, de planta rectangular, amb murs a base de carreus de pedra triangulars lligats amb morter i una coberta de teula àrab a una sola vessant. Està situada damunt un turó sostingut per un ampli mur de pedra que es troba a la part posterior de l'edifici. Es divideix en tres plantes: la planta baixa, el primer pis corresponent a la planta a la part posterior. Si ens centrem en la façana, aquests pisos es tradueixen a l'exterior mitjançant diferents obertures. En la planta baixa, observem tres portes les quals totes tres són d'aspecte formal diferent. Deu ser per la cúpula de reformes posteriors. La original correspondria a la que és formada per un arc rebaixat emmarcada per grandioses pedres que neixen de dos basaments circulars. Les dues portes restants, són allindades i amb escalinata als peus, però són d'època posterior. La planta noble d'aquest castell es tradueix amb moltes obertures en forma de finestra i algun balcó en cada una de les quatre cares de l'edifici; en la façana principal, però, solament se n'obren tres de rectangulars amb la presència d'un basament a la part baixa (dos dels quals inexistents) on ens assenyala que serien dos balconades.
Un element a destacar d'aquesta façana és la presència d'un escut en relleu adossat just a sobre d'una de les obertures de la planta noble. Es tracta d'un escut reial referent al llinatge del Castell - ens agradarà rebre les explicacions d'alguna persona experta en heráldica a l'email coneixercatalunya@gmail.com -. A la part inferior hi ha una allargada llinda inscrita en llatí on no s'ha pogut desxifrar el que ens diu per culpa de l'erosió i el desgast de la pedra. Tot i així l'extens escrit finalitza amb una data en xifres romanes que es transcriuen en el nº 1770, possiblement l'any de construcció de l’edifici actual. La planta superior està dotada de tres petites obertures distanciades amb una forma totalment quadrada. Cal assenyalar que les tres cares restants de l'edifici segueixen el mateix sistema formal pel que fa a les obertures. La cara oest del castell està totalment en runes, quedant solament els murs en peus.
Quan documentàvem l’escola pública anterior a la dictadura franquista dèiem ; el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb 579 ànimes – aleshores l’església catòlica tenia alhora que presència ‘pes social’, al tancament de l’any 2014 es comptàvem 259 habitants. La pèrdua és d’un 55,27%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Puigverd d’Agramunt uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de
Està situat just al costat dret de l'església parroquial de Sant Pere, element que fa que ambdós edificis, juntament amb altres vivendes familiars formin un nucli tancat en una plaça anomenada Mestre Francesc Navall. Aquest edifici és d'unes dimensions considerables, de planta rectangular, amb murs a base de carreus de pedra triangulars lligats amb morter i una coberta de teula àrab a una sola vessant. Està situada damunt un turó sostingut per un ampli mur de pedra que es troba a la part posterior de l'edifici. Es divideix en tres plantes: la planta baixa, el primer pis corresponent a la planta a la part posterior. Si ens centrem en la façana, aquests pisos es tradueixen a l'exterior mitjançant diferents obertures. En la planta baixa, observem tres portes les quals totes tres són d'aspecte formal diferent. Deu ser per la cúpula de reformes posteriors. La original correspondria a la que és formada per un arc rebaixat emmarcada per grandioses pedres que neixen de dos basaments circulars. Les dues portes restants, són allindades i amb escalinata als peus, però són d'època posterior. La planta noble d'aquest castell es tradueix amb moltes obertures en forma de finestra i algun balcó en cada una de les quatre cares de l'edifici; en la façana principal, però, solament se n'obren tres de rectangulars amb la presència d'un basament a la part baixa (dos dels quals inexistents) on ens assenyala que serien dos balconades.
Un element a destacar d'aquesta façana és la presència d'un escut en relleu adossat just a sobre d'una de les obertures de la planta noble. Es tracta d'un escut reial referent al llinatge del Castell - ens agradarà rebre les explicacions d'alguna persona experta en heráldica a l'email coneixercatalunya@gmail.com -. A la part inferior hi ha una allargada llinda inscrita en llatí on no s'ha pogut desxifrar el que ens diu per culpa de l'erosió i el desgast de la pedra. Tot i així l'extens escrit finalitza amb una data en xifres romanes que es transcriuen en el nº 1770, possiblement l'any de construcció de l’edifici actual. La planta superior està dotada de tres petites obertures distanciades amb una forma totalment quadrada. Cal assenyalar que les tres cares restants de l'edifici segueixen el mateix sistema formal pel que fa a les obertures. La cara oest del castell està totalment en runes, quedant solament els murs en peus.
Quan documentàvem l’escola pública anterior a la dictadura franquista dèiem ; el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb 579 ànimes – aleshores l’església catòlica tenia alhora que presència ‘pes social’, al tancament de l’any 2014 es comptàvem 259 habitants. La pèrdua és d’un 55,27%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Puigverd d’Agramunt uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394361 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT