Cercador
CASTELL DE FOIXÀ. L’EMPORDANET. GIRONA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa població de Foixà està dividida en dos nuclis principals per la riera de Foixà. Retratava al Josep Olivé Escarré amb els fons del Castell de Foixà, situat al cim d'un turó, des d'on es dominen gran part de les terres de l'antic comtat d'Empúries. Sobre un altiplà allargat artificialment cap al N, el castell està format bàsicament per dos edificis o cossos: el més llarg, que s’estén en direcció N-S, l'altre, més curt, perpendicular, aproximadament al centre de l'anterior, al seu costat de ponent. A l'angle SE s'alça una torre de planta semicircular que en la seva part baixa serveix d'absis de la capella del castell que estigué dedicada a Sant Marc .
http://www.fundaciomascort.com/portfolio/valenti-fargnoli/attachment/11/
Entre les dues ales del castell i la muralla del recinte sobirà queden dos patis: el de migdia amb la façana principal i el de la capella. El castella-palau de Foixà, tal com ha arribat als nostres dies és en bona part d'època renaixentista (segle XVI amb reformes posteriors (segles XVIII-XIX). Del primitiu castell se'n conserven pocs elements.
El Josep Salvany Blanch, retratava el castell l’any 1913.
El castell de Foixà fou centre de la barònia de Foixà que la família d'aquest nom, documentada des del segle XII, tingué en feu pels comtes d'Empúries.
L'escut oficial de Foixà té el següent blasonament: caironat de sable, un lleó d'argent: la bordura de gules amb vuit flors de lis d'or. Per timbre, una corona de comte.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.fundaciomascort.com/portfolio/valenti-fargnoli/attachment/11/
Entre les dues ales del castell i la muralla del recinte sobirà queden dos patis: el de migdia amb la façana principal i el de la capella. El castella-palau de Foixà, tal com ha arribat als nostres dies és en bona part d'època renaixentista (segle XVI amb reformes posteriors (segles XVIII-XIX). Del primitiu castell se'n conserven pocs elements.
El Josep Salvany Blanch, retratava el castell l’any 1913.
El castell de Foixà fou centre de la barònia de Foixà que la família d'aquest nom, documentada des del segle XII, tingué en feu pels comtes d'Empúries.
L'escut oficial de Foixà té el següent blasonament: caironat de sable, un lleó d'argent: la bordura de gules amb vuit flors de lis d'or. Per timbre, una corona de comte.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432585 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ