Cercador
CASINO UNIÓ CARDONINA . BAR CENTRO. CARDONA. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava des del costat de la Plaça – desmuntable - de Braus de Cardona, el local social de la que fou Sociedad Casino Unión Cardonense integrada, segons informació a la fitxa tècnica , per Manuel Sala i Marés, Eligi Martínez García, Ramon Ferrer i Oliva i Pere Riu i Villaró.
El 31 de gener, el Consistori municipal va tractar la sol•licitud de construir un casal per a casino i teatre, el qual s'havia de bastir en la Fira, annexa a la muralla i a continuació de l'edifici de l'Ajuntament. En el debat que es va produir entre els membres del Consistori. El redactar de l’acta es feia en llengua castellana/ española perquè com diu JOAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA:
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
«el concejal Sr. Flotats manifestó que a su entender no había de haber inconveniente alguno en que este edificio que se desea construir descanse encima de la muralla, puesto que una vez edificado seria más limpio el sitio y más estético que en la actualidad».
l’1 de febrer, els membres de la societat acordaven amb el contratista Josep Alsina i Costa la construcció del nou edifici «sobre los terrenos sitos al pie de la muralla de la plaza de la Constitución de esta villa contiguos a la Casa Consistorial».
La construcció es va portar a terme al llarg de l’any 1916, , segons projecte de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) que contemplava saló de ball, escenari de teatre i biblioteca, havent d’enllestir-se abans del mes d’agost.
L’edifici i Societat foren inaugurats el 13 d’agost de 1916, amb un cost total de l’obra de 31.194 pessetes , funcionant en règim d’arrendament.
Fou inaugurat per la companyia teatral d’Enric Borràs i Assumpció Casals amb l’obra d’Àngel Guimera Terra Baixa. Des d’aquell mateix any, l’edifici exercí a més de com a saló-teatre, també com a cinema que rebria el nom de Calin, renom que tenien els germans Joan i Pere Silvestre que eren els empresaris que l’explotaven. Aleshores el local no tenia la configuració actual, en no existir l’amfiteatre: hi havia una platea amb llotges a cada banda i una grada de fusta al fons. L’accés es feia mitjançant una àmplia escala de cargol emplaçada al costat oposat a l’actual.
La primera reforma consistí en treure la grada, construint l’amfiteatre amb llotges a ambdós costats que arribaven a l’escenari.
Anys després, les llotges foren suprimides del tot, engrandint-se l’amfiteatre i bastint-se un nou vestíbul d’entrada que anul•lava l’escala de cargol, a més de la construcció dels vestíbuls laterals.
Posteriorment, la propietat esdevindria a mans de Joan i Antoni Company Claret que, el 17 d’abril de 1947, sol•licitava el corresponent permís municipal per a «levantar las paredes circundantes del escenario del local de nuestra propiedad [...] a fin de colocar el tejado a la altura del que cubre el Centro Recreativo, habilitándolo este espacio a vivienda».
Confiem en la Justícia de Déu, per ocupar-se dels que assassinaven homes, dones i infants, pel delicte d’enraonar en llengua catalana.
El 31 de gener, el Consistori municipal va tractar la sol•licitud de construir un casal per a casino i teatre, el qual s'havia de bastir en la Fira, annexa a la muralla i a continuació de l'edifici de l'Ajuntament. En el debat que es va produir entre els membres del Consistori. El redactar de l’acta es feia en llengua castellana/ española perquè com diu JOAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA:
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
«el concejal Sr. Flotats manifestó que a su entender no había de haber inconveniente alguno en que este edificio que se desea construir descanse encima de la muralla, puesto que una vez edificado seria más limpio el sitio y más estético que en la actualidad».
l’1 de febrer, els membres de la societat acordaven amb el contratista Josep Alsina i Costa la construcció del nou edifici «sobre los terrenos sitos al pie de la muralla de la plaza de la Constitución de esta villa contiguos a la Casa Consistorial».
La construcció es va portar a terme al llarg de l’any 1916, , segons projecte de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) que contemplava saló de ball, escenari de teatre i biblioteca, havent d’enllestir-se abans del mes d’agost.
L’edifici i Societat foren inaugurats el 13 d’agost de 1916, amb un cost total de l’obra de 31.194 pessetes , funcionant en règim d’arrendament.
Fou inaugurat per la companyia teatral d’Enric Borràs i Assumpció Casals amb l’obra d’Àngel Guimera Terra Baixa. Des d’aquell mateix any, l’edifici exercí a més de com a saló-teatre, també com a cinema que rebria el nom de Calin, renom que tenien els germans Joan i Pere Silvestre que eren els empresaris que l’explotaven. Aleshores el local no tenia la configuració actual, en no existir l’amfiteatre: hi havia una platea amb llotges a cada banda i una grada de fusta al fons. L’accés es feia mitjançant una àmplia escala de cargol emplaçada al costat oposat a l’actual.
La primera reforma consistí en treure la grada, construint l’amfiteatre amb llotges a ambdós costats que arribaven a l’escenari.
Anys després, les llotges foren suprimides del tot, engrandint-se l’amfiteatre i bastint-se un nou vestíbul d’entrada que anul•lava l’escala de cargol, a més de la construcció dels vestíbuls laterals.
Posteriorment, la propietat esdevindria a mans de Joan i Antoni Company Claret que, el 17 d’abril de 1947, sol•licitava el corresponent permís municipal per a «levantar las paredes circundantes del escenario del local de nuestra propiedad [...] a fin de colocar el tejado a la altura del que cubre el Centro Recreativo, habilitándolo este espacio a vivienda».
Confiem en la Justícia de Déu, per ocupar-se dels que assassinaven homes, dones i infants, pel delicte d’enraonar en llengua catalana.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5442576 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ