Cercador
CASA PO CANALS. SANT ANDREU DE LA BARCA. EL LLOBREGAT JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora Vergés Retratava l’edifici situat enfront de l’entrada a l’església de Sant Andreu de la Barca , la descripció tècnica ens diu ; casa d'estructura neoclàssica amb planta i dos pisos. A la planta baixa trobem la porta principal de fusta amb picaportes de ferro, tal com era originàriament. Les finestres dels costats estan protegides amb reixes de ferro amb treball artístic. En el primer pis hi ha tres balcons, com en el segon però més grans i de més amplada. Les baranes dels balcons tenen un treball més o menys artístic segons si estan al primer pis o al segon. És destacable la galeria posterior amb arcades.
Ni un mot de la seva història – que la té – , de l’època en que s’aixecava, i del mestre d’obres i/o arquitecte, que en foren autors.
No ho trobava estrany, Sant Andreu de la Barca tenia un cens de 818 ànimes l’any 1920; l’any 2013 es tancava amb 27.329 habitants, i en aquest període, s’ha practicat una política de ‘ terra cremada’ de la que es salvaven únicament un minso nombre d’edificis.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ni un mot de la seva història – que la té – , de l’època en que s’aixecava, i del mestre d’obres i/o arquitecte, que en foren autors.
No ho trobava estrany, Sant Andreu de la Barca tenia un cens de 818 ànimes l’any 1920; l’any 2013 es tancava amb 27.329 habitants, i en aquest període, s’ha practicat una política de ‘ terra cremada’ de la que es salvaven únicament un minso nombre d’edificis.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432336 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ