Carrers mullats

Un relat de: Resplandor
Carrers mullats

Plou pels carrers, ploren les teulades,
des de la meua cambra es veu la llum,
la llum del fanal, que brolla acolorida
en el toll d'aigua que s'ha fet de ploure.
Ara en cau un bon grapat,
està xopant-se l'empedrat vell,
les voreres estan remullades
i pel carrer tenebrós no passa ningú.
El cristall borrós s'entela
al canvi de temperatura.
M’encanta el soroll de la pluja
quan batega a la meua finestra.
L’aigua apaga el foc,
després de tantes dies de calor.
La pluja d’esta nit ha estat
una benedicció per a la terra.
Ha estat tota la nit plovent.

Comentaris

  • Pluja[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-10-2019 | Valoració: 10

    Per la meva feina de jardiner, no m'agrada gens la pluja quan he de treballar. Però quan sóc dins casa i l'observo de la finestra endins hi percebo les mateixes sensacions que tu hi plasmes en el teu melangiós i alhora lluminós poema que duu per títol Carrers mullats.

l´Autor

Resplandor

4 Relats

10 Comentaris

1143 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Suecà de naixement, paisà de l’homenot de Sueca, Joan Fuster, des de fa 56 anys. Diplomat en Educació Social. Funcionari de carrera de l’Ajuntament de Sueca.
En l’actualitat treballe com a educador/monitor en el Centre Ocupacional Municipal que atén a persones amb diversitat funcional (discapacitat intel•lectual).
Amant de la lectura i sobretot de l’escriptura, m’agrada fer poesia i escriure relats curts. Casat i amb dos fills. ”Un entre tants”