La tardor que jo conec

Un relat de: Resplandor


En la tardor que jo conec

trepitgem les fulles seques

que el vent ha fet caure.

Els arbres es desvesteixen,

i en la vesprada assolellada

la llum s’enrogeix,

pintant en el cel ocre

capvespres humits i frescs,

i una catifa de colors

enlluerna el camí.

Comentaris

  • Matisos de tardor[Ofensiu]
    Marnusa | 24-11-2019 | Valoració: 9

    Un poema que t'apropa a una tardor plena de matisos, no només pel joc de colors i llums que plasmes sinó per les sensacions que transmets.
    Gràcies per fer-nos gaudir de la tardor que coneixes.

    Salutacions.

  • Agraït[Ofensiu]
    Resplandor | 14-11-2019

    Moltes gràcies, Perla de Vellut

  • Catifa de colors.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-11-2019 | Valoració: 10

    Una esplèndida definició de la tardor, on les fulles són el principal protagonista.
    Un plaer de lectura, perquè al llegir-ho he vist com és la tardor.
    Enhorabona per tal poema.
    Salut.
    Perla de vellut

l´Autor

Resplandor

4 Relats

10 Comentaris

1124 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Suecà de naixement, paisà de l’homenot de Sueca, Joan Fuster, des de fa 56 anys. Diplomat en Educació Social. Funcionari de carrera de l’Ajuntament de Sueca.
En l’actualitat treballe com a educador/monitor en el Centre Ocupacional Municipal que atén a persones amb diversitat funcional (discapacitat intel•lectual).
Amant de la lectura i sobretot de l’escriptura, m’agrada fer poesia i escriure relats curts. Casat i amb dos fills. ”Un entre tants”