Caramel

Un relat de: Melcior

Com un esperit que s' esvaeix,
el fil lliscós del amor
segueix tots els racons,
com una truita de riu
sagaç, llefiscosa ,
que la veus però mai l' atrapes .

Ho sap prou que és desitjada ,
s' atura a tan pocs llocs ...
Aquesta matinada
l' he sorprès a llampegades :
assegut a l' escala d' un institut,
a la boca del metro un instant,
als ulls inquiets d' una nena ,
sortint del cant d' un cuiner,
a les mans d' una àvia noble,
que me les ha ofert gentilment
amb el cor que hi treia el nas .

És de gratitud extrema
just al bell mig del dia
tenir un cor entre les mans ...
Només es deixa llepar
com un tresor llaminer,
com un caramel desitjat,
passant de persona a persona
sense estar-hi gaire estona .

Que en serà d' altiu !
Qui com amic el guanyi
i el faci captiu,
per fer camí de companys
en un món ple de paranys .


Comentaris

  • ELS LLIGUES MOLT BÉ AQUESTS POEMES![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 23-01-2008 | Valoració: 9

    Els hi veig un doble sentit, pot ser? Parlant tant dolçament, també potser que et refereixis a l'amor, al desig, a la persona estimada... i si veritablement parles d'un caramel, m'han agafat ganes de menjar-ne un. Salut i lletres company!

  • estic d'acord amb en franz[Ofensiu]
    ANEROL | 09-01-2008

    el poema és de lectura agadable i vivaç, amb un tó de trapella

  • com un tresor llaminer[Ofensiu]
    franz appa | 05-01-2008

    Una disecció molt interessant de l'amor, esquiu i de vegades furtiu, com una truita de riu -i perdó per l'involuntari rodolí-. El pas de l'estrofa final, sobre companyonies, sembla referir-se a un amor més serè, mentre que abans sembla que estàvem parlant dels enamoraments, que sí són per definició inestables i mudadissos.
    En tot cas, els versos són gràcils, inquiets, juganers, i ens remunten l'esperit.
    Bon any!
    franz