Capricis

Un relat de: Pallars
En Sergi i la Montse sempre havien estat una parella molt original. El dia que van prendre la decisió de casar-se dins la barqueta d’un globus tota la família va pensar que s’havien trastocat.
-Quines ocurrències se us passen pel cap! Voleu dir que no us heu begut l’enteniment?-comentaren sengles progenitors.
Ells responien que no hi havia res tan romàntic com donar-se el “Sí, vull” des de les altures.
L’únic problema que veien era convèncer el capellà del poble per tal que fes la seva feina des d’allà dalt. Com era d’esperar el mossèn els va dir que ja era massa vell i que tenia un vertigen horrorós. Per tant, quedava ben clar que no els podia acompanyar en aquell esdeveniment tan important per a ells. Va suggerir-los que anessin a visitar un mossèn jove d’un poble veí. Potser ell s’hi avindria.
Aquest cop van estar de sort. El jove mossèn semblava que els estigués esperant. Van acordar en un temps rècord la data de la celebració. En Sergi i la Montse estaven eufòrics. Per fi podrien casar-se! Per fi podrien fer-ho des d’un globus! Ben aviat veurien el seu somni fet realitat.
A mesura que s’acostava el dia esperat la parella va haver d’assumir que l’acte religiós quedaria reduït a cinc persones: ells dos, el mossèn i un parell de testimonis que, amb penes i treballs, acabarien convencent. Van acordar amb la família que aquest “caprici” no hauria de suposar en cap moment un trencament en les seves relacions. Que gravarien l’acte i que els passarien la pel·lícula tan bon punt arribessin al camp d’aterratge on després, en una masia a tocar, es faria l’àpat familiar de celebració de la boda.
Quan tot just sortia el sol del dia assenyalat en Sergi i la Montse, ben guarnits per a l’ocasió, van arribar a l’immens prat on els esperava el senyor que faria enlairar el globus. En cinc minuts van arribar els tres membres que faltaven. Passat el temps de preparació del vehicle volador el grup experimentava uns batecs eixordadors al cor. Començava una etapa apassionant en la vida de la parella. Era un dia esplèndid que inaugurava l’estiu. Gaudien d'un paisatge meravellós que els transportava més enllà de la seva existència. Una sensació de felicitat única. Màgia en estat pur.
Tot tal com estava previst… a excepció de les aliances que, degut a les presses de darrera hora, havien quedat inoportunament endreçades en un calaix de la tauleta de nit.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 20-11-2019

    La veritat és que no m'imaginava un desenllaç tan rutinari però tan trascendent al cap i a la fi.

  • Els capricis...[Ofensiu]

    Els capricis són això: capricis! Per tant s’ha d’assumir el seu cost... Suposem però, que es van poder casar... mira que si han de tornar a engrescar altra vegada al personal!
    —Joan—

  • Veus![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2017 | Valoració: 10

    Veus, tantes originalitats, tants capricis i al final es deixen una cosa tan imprescindible com els anells! Càsum els capricis! Però mira, darrere aquest toc sorprenent i humorístic hi ha un missatge clar: en situacions concretes, fets concrets. Els capricis, per l'acomiadament o el viatge de noces. Una abraçada.

    Aleix