Cercador
CAPELLA DEL PILAR. FREIXNEDA. MATARRANYA. TEROL
Un relat de: Antonio Mora VergésLa capella del Pilar d’estil barroc, està situada a la Plaça del seu nom, és dels segles XVII-XVIII, període de gran puixança econòmica relacionada amb el tràfic comercial amb les colònies americanes; té una bellíssima portada-retaule, d’arc de mig punt voladís que protegeix la porta d'accés, sobre aquesta imatge de la Verge i monograma de Ave Maria; el conjunt està coronat amb espadanya , i al capdamunt està rematat amb la típic penell.
L’interior és d’una sola nau amb volta de mig canó i creuer amb cúpula sobre 4 petxines amb pintures de la Verge, la pintures de parets i sostre van ser restaurades l’any 1.956.
L'altar Major té 4 columnes que formen tres carrers, que custodien les imatges de Santa Teresa i Sant Joaquim, en el centre la fornícula de la Verge del Pilar, i a la part alta es troba el Sagrat Cor de Jesús .
Aquest altar – que anteriorment, va estar amagat sota l'altar del Convent de la Mare de Déu de Gràcia - va ser inaugurat el 10 d'octubre de 1999, avui dia, se situa a l'esquerra del creuer, té taules originals del Segle XV (Sant Domènec , Santa Rosa de Lima, Santa Bàrbara i Sant Francesc d'Assís), el Naixement a la part central i en la fornícula la Verge de Gràcia de la Cova o del Desert feta d'alabastre.
A les capelles laterals. Esquerra: Sant Blai, Sant Antoni Abat, la Mare de Déu del Carme i als seus peus Santa Gemma. Dreta: la Dolorosa (l'únic pas que es treu en processó per Setmana Santa, el divendres Sant per la nit) i el Crist, la Immaculada Concepció o Puríssima de 1.950, en l'última capella, a la dreta Santa Llúcia, en el centre Sant Josep i a l'esquerra Sant Antoni de Pàdua, als peus la Sagrada família.
La capella del Pilar és l'encarregada d'acollir la missa dominical, donat que l'Església Parroquial es troba a la part alta del municipi, i té un accés més difícil oer als fidels , i només s’hi duen a terme celebracions especials.
Per la festa del Pilar es fa missa concelebrada, seguida d’una processó pel poble, fins una capella que hi ha a la part alta de la població, dedicada també a la Mare de Déu del Pilar.
No poden faltar en aquesta diada tant assenyalada les ballades de jotes aragoneses cantades amb rondalla local.
Mantenim la denominació ‘ Capella’ malgrat per les seves mides i funcions, entenem que s’hauria de denominar ‘ església’.
L’interior és d’una sola nau amb volta de mig canó i creuer amb cúpula sobre 4 petxines amb pintures de la Verge, la pintures de parets i sostre van ser restaurades l’any 1.956.
L'altar Major té 4 columnes que formen tres carrers, que custodien les imatges de Santa Teresa i Sant Joaquim, en el centre la fornícula de la Verge del Pilar, i a la part alta es troba el Sagrat Cor de Jesús .
Aquest altar – que anteriorment, va estar amagat sota l'altar del Convent de la Mare de Déu de Gràcia - va ser inaugurat el 10 d'octubre de 1999, avui dia, se situa a l'esquerra del creuer, té taules originals del Segle XV (Sant Domènec , Santa Rosa de Lima, Santa Bàrbara i Sant Francesc d'Assís), el Naixement a la part central i en la fornícula la Verge de Gràcia de la Cova o del Desert feta d'alabastre.
A les capelles laterals. Esquerra: Sant Blai, Sant Antoni Abat, la Mare de Déu del Carme i als seus peus Santa Gemma. Dreta: la Dolorosa (l'únic pas que es treu en processó per Setmana Santa, el divendres Sant per la nit) i el Crist, la Immaculada Concepció o Puríssima de 1.950, en l'última capella, a la dreta Santa Llúcia, en el centre Sant Josep i a l'esquerra Sant Antoni de Pàdua, als peus la Sagrada família.
La capella del Pilar és l'encarregada d'acollir la missa dominical, donat que l'Església Parroquial es troba a la part alta del municipi, i té un accés més difícil oer als fidels , i només s’hi duen a terme celebracions especials.
Per la festa del Pilar es fa missa concelebrada, seguida d’una processó pel poble, fins una capella que hi ha a la part alta de la població, dedicada també a la Mare de Déu del Pilar.
No poden faltar en aquesta diada tant assenyalada les ballades de jotes aragoneses cantades amb rondalla local.
Mantenim la denominació ‘ Capella’ malgrat per les seves mides i funcions, entenem que s’hauria de denominar ‘ església’.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431617 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ