Cercador
CAPELLA DE SANT CRIST DEL FOSSAR MUNICIPAL DELS PALLARESOS . TARRAGONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la capella del Sant Crist del fossar municipal dels Pallaresos, coneguda també com la capella Bofarull, ja que fou sufragada per les germanes Dolors i Josepa Bofarull i Pallarès.
Patrimoni Gencat ens diu ; capella d'estil gòtic flamíger, on podem observar tota la pompa d'aquest estil.
La seva forma és rectangular i els costats de la capella estan ornamentats amb pinacles estilitzats de gran decorativisme.
La façana principal té un acabament irregular i acabat amb forma de triangle.
Podem dir que la capella del Sant Crist respon totalment a l'esquema dels panteons funeraris de l'estil historicista.
Llegia que la construcció del panteó familiar va esser autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella.
La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que assoliria la victòria en bona part gràcies a la col·laboració CRIMINAL de la jerarquia catòlica, amb algunes nobilíssimes excepcions com la de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fa que, amb la perspectiva dels anys, això de “autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella” sigui incomprensible per a moltes persones.
Com escrivia molt encertadament, Sebastià Codina Padrós, “Déu existeix malgrat els seus funcionaris”.
Que el Sant Crist, tingui PIETAT de tots nosaltres.
L’escultor Fèlix Ribas Ferrer l’any 1902 es va fer càrrec de la direcció d’obres, i malgrat no tenir-ne constància documental , atès que Fèlix Ribas i Ferrer, sempre va ser l’escultor preferit de l’arquitecte , Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) del qual sempre tingué suport i ajut, defensem que l’autor del projecte fos el genial i prolífic arquitecte tarragoní
http://www.ahat.cat/wp-content/uploads/sites/21/2018/10/InventariRamonSalasRicoma.pdf
Anem tard per reivindicar com pertoca, la figura i l’obra de Ramon Salas i Ricomà.
Patrimoni Gencat ens diu ; capella d'estil gòtic flamíger, on podem observar tota la pompa d'aquest estil.
La seva forma és rectangular i els costats de la capella estan ornamentats amb pinacles estilitzats de gran decorativisme.
La façana principal té un acabament irregular i acabat amb forma de triangle.
Podem dir que la capella del Sant Crist respon totalment a l'esquema dels panteons funeraris de l'estil historicista.
Llegia que la construcció del panteó familiar va esser autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella.
La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que assoliria la victòria en bona part gràcies a la col·laboració CRIMINAL de la jerarquia catòlica, amb algunes nobilíssimes excepcions com la de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fa que, amb la perspectiva dels anys, això de “autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella” sigui incomprensible per a moltes persones.
Com escrivia molt encertadament, Sebastià Codina Padrós, “Déu existeix malgrat els seus funcionaris”.
Que el Sant Crist, tingui PIETAT de tots nosaltres.
L’escultor Fèlix Ribas Ferrer l’any 1902 es va fer càrrec de la direcció d’obres, i malgrat no tenir-ne constància documental , atès que Fèlix Ribas i Ferrer, sempre va ser l’escultor preferit de l’arquitecte , Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) del qual sempre tingué suport i ajut, defensem que l’autor del projecte fos el genial i prolífic arquitecte tarragoní
http://www.ahat.cat/wp-content/uploads/sites/21/2018/10/InventariRamonSalasRicoma.pdf
Anem tard per reivindicar com pertoca, la figura i l’obra de Ramon Salas i Ricomà.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431959 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ