Cercador
CAPELLA CATÒLICA DEL CEMENTIRI NOU DE TERRASSA
Un relat de: Antonio Mora VergésEls cementiris es traslladaven fora dels nuclis urbans amb l’excusa de la higiene - no s’ha registrat mai , enlloc del món cap episodi que ho justifiqui - ; això va permetre al REINO DE ESPAÑA dur a terme una operació urbanística mai vista fins aleshores :
1. Es qualificaven com a serveis terrenys agrícoles
2. S’obtenien – a cap preu – terrenys en el cas urbà de les poblacions.
Aquestes dades –que no trobareu a LA HISTÒRIA WERTADERA- confirmen que la gestió de la ‘cosa pública’ per part dels diferents GOBIERNOS, que canvien de nom, però no de ‘modus operandi ‘ , és SEMPRE i ÚNICAMENT la d’obtenir el MÀXIM LUCRE PERSONAL en detriment dels ciutadans.
El Cementiri Nou va ser bastit entre els anys 1920 i 1930 del segle XX, durant el Primer Feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) segons el projecte de Melcior Viñals i Muñoz. El cens era aleshores de 39.975 ànimes.
No trobava cap referència a l’autoria de la capella, de planta quadrangular amb cúpula sobre cimbori, de la que no consta advocació.
Demanaré ajuda a l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
1. Es qualificaven com a serveis terrenys agrícoles
2. S’obtenien – a cap preu – terrenys en el cas urbà de les poblacions.
Aquestes dades –que no trobareu a LA HISTÒRIA WERTADERA- confirmen que la gestió de la ‘cosa pública’ per part dels diferents GOBIERNOS, que canvien de nom, però no de ‘modus operandi ‘ , és SEMPRE i ÚNICAMENT la d’obtenir el MÀXIM LUCRE PERSONAL en detriment dels ciutadans.
El Cementiri Nou va ser bastit entre els anys 1920 i 1930 del segle XX, durant el Primer Feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) segons el projecte de Melcior Viñals i Muñoz. El cens era aleshores de 39.975 ànimes.
No trobava cap referència a l’autoria de la capella, de planta quadrangular amb cúpula sobre cimbori, de la que no consta advocació.
Demanaré ajuda a l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ