Capablanca. Dades d'un mite català.

Capablanca. Dades d'un mite català.


Ens confessem mancats d'informació documental fiable, pel que fa a la figura del que ha passat a la història de les terres de l'Alt Vallès i les Valls del Montcau, com l'enigmàtic bandoler de la Capa Blanca. Hi ha però algunes dades, que ens podem permetre fer un esbós - un més - de la seva existència.

Existeix una relació evident entre l'ocupació de Catalunya per les tropes napoleòniques, que crearen de vell nou el cos dels miquelets, amb la intenció de controlar els moviments i àdhuc els pensaments de la població local, i l'aparició per aquesta serralada que alhora comunica i separa, les terres interiors de les terres baixes del litoral, d'en Capablanca.

Comença tot, amb l'anècdota -recollida en la major part dels texts que ens parlen d'aquest heroi- del robatori de la capa blanca , que li donarà finalment el nom, a un capità dels miquelets, mentre aquest estava veient una comèdia en un teatre de Manresa, i la posterior tramesa d'un retall al domicili de l'oficial, en el que hi anava escrit el següent rodoli; " cerqueu i no trobeu, a qui darrera vostre seu ". L'accés als oficials invasors o com en aquest cas, als botiflers que els donaven suport, dona peu a pensar en una persona que gaudia d'una posició social acomodada.

Pel que fa al "modus operandi " explica la tradició que esperava als viatgers que pensava robar, i dels que sabia amb certesa que duien bens valuosos i/o diners, amagat dins del boscatge, deixant però estesa la capa blanca al mig del camí, la visió de la peça de roba provocava en els viatgers un augment de la pressió arterial, que arribava al seu paroxisme en sentir una veu que de forma autoritària, els comminava de deixar al seu damunt, diners, joies i estris valuosos, no era gens infreqüent que la veu reclames també el contingut d'alguna bossa amagada o d'algun element de l'equipatge. No hi ha constància documental de cap enfrontament a trets, sembla que el nostre heroi imposava un temor reverencial a les seves víctimes.

S'atribueixen al nostre Capablanca, alguns fets execrables, que foren comesos sense cap mena de dubte, pels mateixos miquelets, quina indisciplina els duia a combinar les accions de guerra, amb pillatges, robatoris , assassinats i tota mena d'abusos contra la població civil. La fòbia tradicional dels catalans vers tots els cossos armats, s'explicaria en gran mesura per la total impunitat en que quedàvem sempre les abominables accions dels miquelets que foren suprimits definitivament desprès de la derrota de l'exercit francès; la impunitat davant els excessos de l'autoritat armada, esdevindria un mal costum dels governs espanyols.

La llegenda d'en Capablanca, seria la base per altres herois antisistema, com l'anomenat "el Zorro" a Mèxic, i fins i tot en alguns trets com la seva habilitat per a desaparèixer entre les esquerdes del cingle que dona al Sot de la Portella de l'Obac, J. Siegel i J.Schuster, confessarien haver-ne pres model per al seu Superman dels còmics l'any 1.938.

Capablanca no fou mai ferit ni detingut, i un cop acabada la guerra del francès únicament s'expliquen d'ell algues accions puntuals, quin botí destinava justament a rescabalar per les seves pèrdues als pagesos i hostalers del camí ral.

Començarà desprès una llegenda ; ningú sap on va néixer, on va viure desprès de la guerra del francès, ni certament on va morir, i està enterrat el seu cos ; el pas del temps únicament fa créixer l'interès i el misteri vers aquesta figura, símbol del catalanisme més radical, i que justament per aquesta raó, els successius règims polítics han intentat alhora que amagar-nos la seva existència, afegir-hi l'execució d'accions ignominioses.

Ja ho diu la saviesa popular, pensa el lladre, que ho és l'altre !!!

© Antonio Mora Vergés