Cercador
Capablanca. Dades d'un mite català.
Un relat de: Antonio Mora VergésCapablanca. Dades d'un mite català.
Ens confessem mancats d'informació documental fiable, pel que fa a la figura del que ha passat a la història de les terres de l'Alt Vallès i les Valls del Montcau, com l'enigmàtic bandoler de la Capa Blanca. Hi ha però algunes dades, que ens podem permetre fer un esbós - un més - de la seva existència.
Existeix una relació evident entre l'ocupació de Catalunya per les tropes napoleòniques, que crearen de vell nou el cos dels miquelets, amb la intenció de controlar els moviments i àdhuc els pensaments de la població local, i l'aparició per aquesta serralada que alhora comunica i separa, les terres interiors de les terres baixes del litoral, d'en Capablanca.
Comença tot, amb l'anècdota -recollida en la major part dels texts que ens parlen d'aquest heroi- del robatori de la capa blanca , que li donarà finalment el nom, a un capità dels miquelets, mentre aquest estava veient una comèdia en un teatre de Manresa, i la posterior tramesa d'un retall al domicili de l'oficial, en el que hi anava escrit el següent rodoli; " cerqueu i no trobeu, a qui darrera vostre seu ". L'accés als oficials invasors o com en aquest cas, als botiflers que els donaven suport, dona peu a pensar en una persona que gaudia d'una posició social acomodada.
Pel que fa al "modus operandi " explica la tradició que esperava als viatgers que pensava robar, i dels que sabia amb certesa que duien bens valuosos i/o diners, amagat dins del boscatge, deixant però estesa la capa blanca al mig del camí, la visió de la peça de roba provocava en els viatgers un augment de la pressió arterial, que arribava al seu paroxisme en sentir una veu que de forma autoritària, els comminava de deixar al seu damunt, diners, joies i estris valuosos, no era gens infreqüent que la veu reclames també el contingut d'alguna bossa amagada o d'algun element de l'equipatge. No hi ha constància documental de cap enfrontament a trets, sembla que el nostre heroi imposava un temor reverencial a les seves víctimes.
S'atribueixen al nostre Capablanca, alguns fets execrables, que foren comesos sense cap mena de dubte, pels mateixos miquelets, quina indisciplina els duia a combinar les accions de guerra, amb pillatges, robatoris , assassinats i tota mena d'abusos contra la població civil. La fòbia tradicional dels catalans vers tots els cossos armats, s'explicaria en gran mesura per la total impunitat en que quedàvem sempre les abominables accions dels miquelets que foren suprimits definitivament desprès de la derrota de l'exercit francès; la impunitat davant els excessos de l'autoritat armada, esdevindria un mal costum dels governs espanyols.
La llegenda d'en Capablanca, seria la base per altres herois antisistema, com l'anomenat "el Zorro" a Mèxic, i fins i tot en alguns trets com la seva habilitat per a desaparèixer entre les esquerdes del cingle que dona al Sot de la Portella de l'Obac, J. Siegel i J.Schuster, confessarien haver-ne pres model per al seu Superman dels còmics l'any 1.938.
Capablanca no fou mai ferit ni detingut, i un cop acabada la guerra del francès únicament s'expliquen d'ell algues accions puntuals, quin botí destinava justament a rescabalar per les seves pèrdues als pagesos i hostalers del camí ral.
Començarà desprès una llegenda ; ningú sap on va néixer, on va viure desprès de la guerra del francès, ni certament on va morir, i està enterrat el seu cos ; el pas del temps únicament fa créixer l'interès i el misteri vers aquesta figura, símbol del catalanisme més radical, i que justament per aquesta raó, els successius règims polítics han intentat alhora que amagar-nos la seva existència, afegir-hi l'execució d'accions ignominioses.
Ja ho diu la saviesa popular, pensa el lladre, que ho és l'altre !!!
© Antonio Mora Vergés
Comentaris
-
Per casualitat[Ofensiu]T. Cargol | 23-03-2007
fa uns dies vaig anar d'excursió - una excurssió organitzada per l'empresa Cordada - als indrets de'n Capablanca, per la serra de l'Obac; ens van baixar a una font, la font del lladre i ens van explicar que en aquell camí - que anava de Manresa a Barcelona -,actuava Capablanca.
Sembla que estava en connivència amb la gent de l'hostal La Barata que queda una mica més cap a Terrassa sota la mola, els amos de la qual a través de la roba penjada que formava un codi per entendre's, informava de la "vàlua" de les persones allotjades entermes de robatori. -
AQUI AL BERGUEDA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 23-03-2007 | Valoració: 9
HI TENIM UN BON HISTORIADOR QUE ES DIU ALBERT RUMBO, TE UNA COLUMNA AL DIRARI REGIO 7, I ALLÀ EXPLICA LES HISTÒRIES MES IVERSEMBLANTS DE PERSONATGES VERIDICS I DE FICCIÓ, ES MOLT DISTRET SABER-NE COSES. EL CAPA BLANCA ES TOT UN PERSONATGE.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.