Cap on fugir?

Un relat de: abraham

Cap on fugir? La Mort no té fronteres.
Cal esperar-la, doncs; a contracor,
o com el nàufrag que anhela un port,
o indiferents, que també n'és manera.

Qui sap per quins indrets Ella m'espera.
En terra llunyana, al cor de muntanyes
que són sempre nord, a la taula, o
en un tombant de carretera?

Sigui quin sigui, oh Mort!, el lloc i el dia
sé que, si em fos donat, t'apartaria
del meu devant amb un impuls brutal

que estic maravellat del goig de viure
i el món ja és tan bell... Basta un somriure
per creure'm ja en un lloc celestial.

Comentaris

  • és..[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 13-11-2005 | Valoració: 10

    B
    R
    U
    T
    A
    L
    Abraham...

  • conviure amb l'ombra de la seva presència...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-11-2005

    No hi ha possible fugida per escapar de la mort.
    Aquest por que genera en nosaltres, ens barra camins i ens fa sentir desprotegits i febles.
    El teu poema reflecteix aquesta incert demà que sempre ens pot sorprendre amb el rostre de la mort, però també ens mostra la enorme joia i bellesa de qui sap trobar el cel en un sol somriure.
    Penso de tot cor que cada instant viscut amb aquesta contemplació regalimant sentiments i sensacions, sentint estremir el cor amb la tendresa d'una mirada o d'un gest, ja omple la major part dels buits de l'existència humana...
    Viure és com crear lentament la nostra pròpia obra d'art més sublim, encara que aquest instint de fugida ens xiuxiueja tèrbols missatges.

    Arribes directament, sense massa retòrica.
    Suau, melangiós i profund!

  • Abraham ets un geni[Ofensiu]
    biel | 03-11-2005 | Valoració: 10

    Quina enveja em fa llegir els teus poemes, sento que mai arribaré a ser tan clar i concís amb tan poques paraules. D'altra banda em provoca un enorme plaer llegir coses tan belles!

  • Valenta[Ofensiu]
    Leela | 29-10-2005

    la teva manera d'enfrontar-te a un tema que pots han pogut assimilar: la mort. Em sembla que de la mort no es pot fugir però es pot viure amb ella d'una altra manera, potser. Com dius al final dels teus versos, observant la bellesa de tot allò que ens envolta, somrient-li a la vida.
    Vec que en les teves nits no pares de reflexionar.... mmm... bé, però no oblidis de somriure!

    Una abraçada!
    Leela

    Ps. gràcies pel teu comentari. La veritat és que m'han inquietat les teves paraules. Estàs bé?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de abraham

abraham

100 Relats

287 Comentaris

100474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.

Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.

Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.

Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.

Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.

M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:

abraham_lluc@hotmail.com

Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics