Cercador
CAP BOIG TIRA PEDRES A LA SEVA TEULADA. SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava per retratar amb la Olympus Fe-100 la petita capella, coneguda com ‘ sant Pau Xic, que està situada en una intersecció del camí que mena al Santuari de Sant Pau.
És una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul.
A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.
La teulada és feta de maó pla i és plena de pedres, no com en les terres del sud per evitar que el vent s’endugui la teulada, sinó en aquest cas com a conseqüència de la ‘peculiar’ costum que tenien els ribetans en edat de casar-se de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic, i si aquesta es quedada al teulat, s’interpretava que es casarien aquell any , i en el supòsit que caigués a terra que no hi hauria casori.
La secularització que comportaria la mal dita ‘carta col•lectiva dels bisbes del REINO DE ESPAÑA de data 1 de juliol de 1937, que no signarien :
Francesc Vidal i Barraquer (qui hagué que fugir d'Espanya, després de ser salvat per Lluís Companys de ser assassinat per membres de la FAI) opinava que la carta podia ser inoportuna i augmentar la repressió contra l'Església.
La IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, cismàtica de l’Església Catòlica Romana, admet que volien augmentar el nombre de ‘ màrtirs’ a les zones sota control república. Ja havien legitimat l’assassinat de sacerdots ‘desafectes’ per part del feixisme.
Mateo Múgica Urrestarazu (que havia abandonat Espanya l'octubre de 1936, per refugiar-se a Roma, després de ser acusat per la Junta de Defensa Nacional de tolerar propaganda separatista al seminari i de protegir sacerdots enemics del Moviment), li va dir a Gomà que no li semblava oportú signar estant fora de la seva diòcesi i que no volia signar un document d'exaltació dels nacionals (que havien assassinat 14 sacerdots bascos, acusant-los de separatisme). Encara que anteriorment a la presa de la diòcesi de Vitòria pels nacionals, la carta li semblava convenient.
Joan Torres Ribas, bisbe de Menorca, ancià de 92 anys, cec i malalt, confinat en la seva diòcesi i respectat pels republicans. Va morir el 20 de gener de 1939.
Javier Irastorza Loinaz, nomenat administrador apostòlic i per tant sense jurisdicció diocesana.
El cardenal Pedro Segura y Sáez, que estava exiliat a Roma i sense càrrec a Espanya.
Ha fet que aquesta i altres ‘tradicions barbares ‘ s’hagin deixar de practicar , afegim que gràcies a déu, oi ?.
És una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul.
A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.
La teulada és feta de maó pla i és plena de pedres, no com en les terres del sud per evitar que el vent s’endugui la teulada, sinó en aquest cas com a conseqüència de la ‘peculiar’ costum que tenien els ribetans en edat de casar-se de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic, i si aquesta es quedada al teulat, s’interpretava que es casarien aquell any , i en el supòsit que caigués a terra que no hi hauria casori.
La secularització que comportaria la mal dita ‘carta col•lectiva dels bisbes del REINO DE ESPAÑA de data 1 de juliol de 1937, que no signarien :
Francesc Vidal i Barraquer (qui hagué que fugir d'Espanya, després de ser salvat per Lluís Companys de ser assassinat per membres de la FAI) opinava que la carta podia ser inoportuna i augmentar la repressió contra l'Església.
La IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, cismàtica de l’Església Catòlica Romana, admet que volien augmentar el nombre de ‘ màrtirs’ a les zones sota control república. Ja havien legitimat l’assassinat de sacerdots ‘desafectes’ per part del feixisme.
Mateo Múgica Urrestarazu (que havia abandonat Espanya l'octubre de 1936, per refugiar-se a Roma, després de ser acusat per la Junta de Defensa Nacional de tolerar propaganda separatista al seminari i de protegir sacerdots enemics del Moviment), li va dir a Gomà que no li semblava oportú signar estant fora de la seva diòcesi i que no volia signar un document d'exaltació dels nacionals (que havien assassinat 14 sacerdots bascos, acusant-los de separatisme). Encara que anteriorment a la presa de la diòcesi de Vitòria pels nacionals, la carta li semblava convenient.
Joan Torres Ribas, bisbe de Menorca, ancià de 92 anys, cec i malalt, confinat en la seva diòcesi i respectat pels republicans. Va morir el 20 de gener de 1939.
Javier Irastorza Loinaz, nomenat administrador apostòlic i per tant sense jurisdicció diocesana.
El cardenal Pedro Segura y Sáez, que estava exiliat a Roma i sense càrrec a Espanya.
Ha fet que aquesta i altres ‘tradicions barbares ‘ s’hagin deixar de practicar , afegim que gràcies a déu, oi ?.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431845 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ