CANARY ISLANDS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Estimats fills. El dia 9 d´Agost compliu un any més de la vostra vida amb mi. Si un any mes de ser la vostra mare. Si us dic que sou el més important de la meva vida, suposo ja ho sabeu, ho he dit moltes vegades. Sou els meus dos tresors i us estimo. Sou els millors fills del món. Sóc feliç de ser la vostra mare.
No ús parlaré del dia que us vaig veure per primera vegada. Ja ho he fet altres vegades i seria una mica carregós no?
Ús parlaré d´una cosa que potser no he fet mai. Ús parlaré de les vacances de quan éreu molt petitsvàrem compartir i potser ni recordeu.
Avui us parlaré de quan teníeu 11 mesos i vàrem fer un viatge a Canàries.
Si vàrem marxar de Sant Feliu amb un cotxe sense aire condicionat crec era un Ascona, no ho podria dir del cert, però crec era un Ascona , si això és. Marxarem a embarcar a Cadis ,cap a Santa Cruz de Tenerife amb un ferri.
Va ser un viatge que va començar malament. El dia abans de marxar va morir la germana de l´àvia, la tia Sofia. Jo estimava molt la tia, era persona que de petita havia sigut màgica per mi. Hem feia jugar , m´explicava contes i malgrat un caràcter una mica fort, amb mi va ser com una fada bona. Sols vaig poder acomiadar-la al tanatori, l endema teníem de marxar o perdríem el vaixell. Vaig marxar amb el cor encongit i molt trista.
Recordo que vaig apuntar en una llibreta tot el que necessitava , entre les coses vaig apuntar agulles d´estendre roba, Norit i un fil per estendre i no cal dir els cotxets els llitets els bolquers , roba , llet biberons, etc. Els biberons amb aigua vosaltres mateixos els feiu servir , els posava al vostre davant de la cadireta del cotxe en una bossa que tenia el cotxe. També clar vaig agafar la màquina de fer fotos.
El viatge vàrem fer escala en un Parador crec que a Còrdova, si estava prou bé i a la piscina de l'hotel ens vàrem banyar , vàrem sopar i dormir. Vosaltres feliços xarrotejàveu de valent.
Feia una calor de mil dimonis, el vostre pare prou que portava les finestres obertes i jo posava una tovallola que us tapava el sol, però ens rostíem, jo i vosaltres que sols portaveu bolquers.
Abans d´embarcar a Cadis feia un sol de justícia i la vostra mare us remullava de dalt a baix i us donava aigua fresqueta.
Embarcarem el cotxe i pujarem al vaixell amb paquets roba, bolquers i menjar per vosaltres. Ús bevíeu la llet ara els "potitos Bledine" ni tastar-los , en canvi ús menjàveu uns entrepans de pernil que trituràveu amb les vostres dentetes. Dormireu en la llitera de baix de tot amb mi. El vostre pare va dormir la de dalt.
Al matí vàrem esmorzar al vaixell i vosaltres com un mes menjàveu pa amb mantega i croissants i llet . També el suc de taronja el Joan deia més, més!. Això ho sabia dir i la Ingrid, deia goita.goita !
En fi éreu un xou, els càmeres us donaven galetes i vosaltres gatejant les anàveu engruna'n per terra. El vostre pare no sabia on posar-se.
Sé que com que aquell estiu havíem començat a banyar-nos a la piscina i al mar, us vaig posar el banyador i volia anar a la piscina del vaixell. El vostre pare em va mirar tan malament i em va dir . A la piscina no hi van les persones distinguides!. Jo em vaig mirar el short i la camisa que quasi no em tapava el melic i em vaig dir que malgrat que, era un modelet de preu ,de distingida no en tenia gaire.
Això si vàrem anar a prendre una Coca-Cola al bar de la piscina i donarem una volta per tot el vaixell, el papa li queia la baba, ja que en aquells temps ereu uns bebes molt guapos i tothom li deia coses.
A l'hora de dinar algú va dir al teu pare que no es podia anar amb calces curtes al menjador, jo vaig haver de posar-me una faldilla curta i canviar la camisa. En fi petiteses.
Recordo que vam arribar a Canàries amb molta calor. Desembarcarem l'Ascona i cap al Puerto de les Americas, on teniem un apartament llogat. En aquell temps jo no tenia ni idea d'on em ficava. El puerto de les Americas, en fi, ja està tot dit. Anglesos borratxos amb grans teles al carrer a tot drap. L'apartament sense aire condicionat hi feia una calor insuportable. Res, nosaltres marxàvem al matí i tornàvem al vespre, visitàvem Tenerife, crec que no va quedar racó ni raconet sense visitar. Maco, maco menys les Americas. La caldera del Taburiente i el Teide chapeau.I el Drago també.
No puc deixar de pensar en la gran calorada que va agafar el Joan, jo amb tovalloles i draps molls tota la nit per fer baixar febre i Apiretal. I banys a la banyera, quin ensurt, però el noi tenia set vides com els gats i al matí ben sa.
Sort que en aquell apartament sols hi dormíem i al vespre menjàvem pollastre a l'ast, que anàvem a comprar al passeig dels anglesos i les teles.No cal dir que les cuixes les menjàveu amb delit.
Vaig dir gràcies quan al cap d'uns dies embarcarem cap a Lanzarote . Allà va ser altra cosa. A la platja de les Americas hi tenim unes fotos amb un lloro , i la Ingrid va perdre la sandàlia com la Ventafocs.
A Lanzarote estaven a Costa Teguise en un Apart Hotel molt guapo amb aire condicionat i ple d´alemanys que s´enamoraven dels meus fills bessons i jo m´enamorava de l'illa i de Cèsar Manrique de la Geria, del Timanfaya , los Jameos del Agua, El mirador del rio, el jardí dels cactus tot.
A Lanzarote vàrem gaudir del paisatge i de la bona gent. Gent que em volien ajudar amb els nens. Que em deien Dios se los Guarde. Una gent increïble els de Canàries, els de Tenerife també. Vareu complir l´any a Lanzarote i va ser meravellós. En Joan no volia de cap manera menjar potitios, deia No no no, movent el cap com li havia ensenyat l´avi.
Ens banyàvem en racons perduts, en un racó molt bonic jo em vaig tacar tot el biquini de quitrà, fet una pena va quedar, sort que els altres no.
Al Timanfaya hi vam anar dues vegades. Es veu que us agradava molt el fum que sortia en tirar aigua. L´Ingrid deia goita goita i en Joan mes mes. L´ història de la figuera de Hilario i de tot plegat encara ho recordo.I com no els Jameos del Agua, l´arquitectura tan peculiar, la seva gastronomia tot. I vosaltres que estàveu tan torrats que els ulls clars es veien molt més i el cabell ros com un fil d´or. I parlant de cabell, jo com que sempre el he portat llarg i feia calor, em vaig fer dues trenes . El teu pare en veurem em va dir, ja et pot treure aquest pentinat, hippy mes que hippies , semblaríeu uns gitanos tu i els teus fills, sols et falta floretes al cap.
Jo , reia i pensava en Saramago i en alguna de les seves cites. Sempre també m´ha agradat Saramago.
Vam visitar també Fuerteventura i ens va agradar molt també,, ens va quedar Gran Canària i la Palma l´illa bonica, ens va saber greu.
En fi varen ser unes bones vacances . No parlo del mal rotllo que vaig tenir en portar roba a rentar . Vaig haver de dir avisaria la Policia si no me la tornaven. La varen tornar sense planxar, neta si. Sols hi varen faltar dos polos del papa . No cal dir que les agulles d´estendre roba va ser una anècdota.
En tornar en vaixell com a persona distingida no em vaig banyar a la piscina, ara si vaig portar els shorts i la brusa que no em tapava el melic. Però portava una bossa de Prada i unes sandàlies Todds, ara les odio, llavors jo era diferent.
El que no he sigut mai diferent és en la meva estimació als llibres i l´escriptura. Sempre he escrit, sempre, i sempre ho fare mentre tingui un alè de vida.
En fi, si voleu saber quelcom mes del viatge a Canàries jo els el puc comptar., Com també la mala pensada del viatge en camell amb criatures. Ja ho deia l'home del passeig , con niños no es conveniente. Però conveniente o no ho vàrem fer.
En fi fills meus, ja sé que es una forma una mica especial de felicitar, però aquest any ho faré així. Que sigueu molt feliços i que viatjau molt, segur que als vostres fills i néts els podreu explicar moltes anècdotes. Felicitats de la vostra mare que ús estima.

Comentaris

  • Unes vacances molt divertides.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-01-2019 | Valoració: 10

    Vaja vacances tan divertides i tan especials per a recordar-les sempre.
    Ho descrius molt bé i amb molta originalitat de les escenes que són molt entretingudes.
    Un gran bravo!! pel teu relat, Montserrat.
    Un abraçada i fins demà...
    Perla de Vellut

  • Tendre[Ofensiu]
    rober | 16-08-2018 | Valoració: 7

    Història molt tendre d'unes vacances d'una família normal.

  • Karin | 15-08-2018 | Valoració: 10

    Una historia que de ser certa es un bon record pels protagonistes

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321239 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.