Cercador
Camino
Un relat de: plouifasol- Compartir:
Camino sola per un camí infinit.
Camino poc a poc, pas a pas, sense caure. Però ho faig sola. Sé que trobaré alguna dificultat però fins què no arribi, seguiré caminant.
Primer problema, caic però no em puc aixecar, miro, malferida des del terra, el camí que queda, un camí llarg, amb més dificultats. No sé ben vé d'on, però trec forces, i segueixo caminat, fins que apareix un altre obstacle, i torno a caure, i veig el camí que queda i em torno a aixecar.
I apareix un altre, caic i em torno a aixecar. I així estaré fins al final del camí, d'un camí desert, llarg i amb obstacles, que hi seràn fins que un dia trobi el final del camí... si n'hi ha
Comentaris
-
La vida...[Ofensiu]Ze Pequeño | 28-04-2006
és un llarg camí, i està sempre ple d'obstacles.
La màgia és aixecar-se. Treure forces i seguir endavant. Sempre endavant. Hi ha una frase que, sincerament, no sé dir-te de quina boca va sortir inicialment, però que lliga amb el teu relat:
"El mèrit no està en no caure mai, sino en aixecar-se quan s'ha caigut".
Espero continuis amb aquestes ganes de seguir aixecant-te! La idea del relat em sembla molt bona.
Apa, a seguir escrivint!!
Una abraçada.
Salz.
