Comiat

Un relat de: plouifasol

No creia que escriuria aquestes paraules aquí, tampoc n'estava segura d'escriure-les perquè no sé si algú les llegiria però bé aquí estan.

El dotze de maig vaig publicar accidentalment el que seria el meu últim relat aquí, després d'aquell m'he vist incapaç de tornar escriure res més. No és culpa del relat sinó meva, des que vaig entrar aquí he viscut dues etapes que han deixat petjada en la meva vida: la primera va costar, però ja està tancada; la segona, és la més díficil de tancar i a hores d'ara encara no l'he pogut oblidar.

Suposo que haurà influït que el que els que eren les meves fonts d'inspiració han anat quedant enrere i amb ells, les ganes d'escriure i les idees.

He intentat escriure, però no he pogut sortir-me'n i m'he rendit, cosa impròpia de mi.

No és un fins sempre, és un fins aviat, espero tornar aquí algun dia, si no és tard clar...

Una abraçada relataires!

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: